28 de març de 2019
28.03.2019

EXPOSICIÓ 40 ANYS REGIÓ7 | PUIGCERDÀ


Rectificant per badar

27.03.2019 | 23:56

Anem a pams, fa 15 dies i en el darrer badant, m'explanava en una sèrie de consideracions envers la situació que vivíem amb relació a les actituds enfrontades, en el camp de la psicologia, entre els seguidors de Freud i els seguidors de Skinner; poso noms per tal de personalitzar; als humans ens agrada molt personalitzar, aquí rau una de les raons de no trobar camins de consens o de trobar aspectes comuns que ens permetin avançar amb sinergies dels diferents camps.

Permeteu-me fer un comentari al voltant de les primeres paraules de l'article d'avui, he escrit 15 dies, una expressió ben catalana, 15 dies, i és que, de cada 2 setmanes, en lloc de dir-ne 14 dies o dues setmanes, ho expressem així, i en guanyem un, una altra manera d'estalviar, aquesta vegada en dies.

Cal situar les disquisicions, que encara perduren, entre els seguidors d'un camp i un altre: la psicoanàlisi i el conductisme. I vaig fer servir els comentaris sobre un llibre, que qüestionava la llibertat de les persones a l'hora de decidir. Una excusa per comentar que les actituds maniquees, duals i confrontades han existit sempre i que, en el camp de la psiquiatria i de la psicologia, no podia ser diferent.

Simplificant, sembla que tenim per un costat les persones que parlen de la consciència personal i de les influències de les emocions i sensacions inconscients en la conducta i les decisions personals; i per un altre costat les persones convençudes que és l'entorn i els seus estímuls en la conducta, en aquest cas, el conductisme de Skinner proposava que la conducta modifica l'entorn i les decisions posteriors.

Aquesta dualitat, en dècades posteriors va trobar un paradigma que intentava aglutinar noves formes d'aproximació a la comprensió de la conducta humana i de les maneres de desenvolupar malalties i disfuncions psiquiàtriques. Es parlava, i es parla, d'una aproximació bio-psico-social. Aquesta aproximació va permetre incloure un aspecte que estava amagat en la confrontació entre psicoanàlisi i conductisme, l'aspecte biològic. Va ser definitiu l'aparició de noves tècniques d'exploració del cervell, com la Tomografia Computeritzada (TAC), la Ressonància Magnètica (RMN) i posteriorment la PET (Tomografia per emissió de positrons). Son tècniques d'exploració del cervell, i la darrera, la PET, ja sé que sona fatal però és que s'anomena així en l'argot mèdic, permet explorar el funcionament de xarxes neuronals del cervell. I és que no podíem obviar el coneixement d'un òrgan fonamental en la conducta, i les emocions i sensacions, que ens permeti entendre com actuem els humans. Si per caminar i fer exercici necessitem bones cames, com no serà de necessari tenir un bon cervell, sense cap alteració i amb una bona estructura i funcionament de les xarxes de les neurones cerebrals?

Va aparèixer i es va reforçar el concepte de les neurociències, com un concepte que aixopluga i aglutina la biologia, la genètica, les emocions, la conducta i les relacions interpersonals, familiars i socials. D'allò psico i social, n'anirem parlant, espero sense badar gaire. Que la integració del coneixement de la conducta humana ho necessita.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit