Es pot dir...tot això...en període electoral?

S'està tornant difícil això d'escriure. Con la venia. A veure si ens en sortim. Ara que ja és primavera trobo que els llaços estan florits. Tu ja m'entens. I no es poden regar més perquè uns quants -ciutadans com tu i com jo però que no són ni com tu ni com jo, no fotem-, que estan com una regadora, del seu broc, gros, no paren de brollar dolls de gruixudes dedicatòries malsonants, i mira que n'és de fina la noia quan vol, i que gar-rula que es mostra quan s'arramba, però que resulta que tot el que és groc l'espanta, l'angunieja, l'esvera, que ni els semàfors no en sortiran vius. Deu ser al·lèrgia. No pas alegria. I ja no es pot dur llaç, ni dir presó, ni exili; llavors, haurem de ser més clars i més putes (perdó, es pot dir, putes, en període electoral?) que les gallines. Que a les gallines a les rojigualdas sí que no els passa mai res, només són les estrelles de les estelades que fan mal d'ulls, que ja ens ho ha dit la Cayetana, que té nom de noble però que sembla més aviat de moble. Per fer nosa i destorbar. Mals aires corren per Buenos Aires. I vinga fer pancartes que siguin de bon mirar però que ja sabem que res no semblarà bé, sinó tot el contrari. Ens miren malament. Muts. Haurem de fer la campanya, muts. I posats a fer, les manis, silencioses. Ben callats tots com uns putes (perdó, es pot dir, callats com uns putes, en període electoral?), així hauran d'anar contra el silenci, perquè si ens hi posem, callats, amb el silenci ho direm tot. I s'entendrà tot. I es fotran nerviosos perquè el tema és que els hi posa, tot, de nerviosos. Tot el que és català. I ja veig que, entre ahir i avui, pels balcons, els oficials i els altres, sortiran com bolets mil maneres ocurrents de dir el que no es pot dir.

Perquè hi ha coses que no han canviat gens, i és que resulta que el que no et deixen dir és, justament, el que més de gust et ve de repetir. Doncs bé, no me'n canso i ho torno a dir, que no pot ser de cap de les maneres que passin els dies i les nits -amb estacions, celebracions i canvis d'hora inclosos- i nou dels nostres (perdó, es pot dir, dels nostres, en període electoral?) segueixin tancats.

Perquè són dels nostres, de tots. Fins i tot dels que no pensen com ells. (Perdó, es pot dir, pensen, en període electoral?) És que trobo que és un verb que potser no l'han arribat a conjugar mai. Conjurar, sí, però per no fer-ho. S'està tornant difícil, molt, això de ser català i ja està. (Perdó, es pot dir, català, en període electoral?) És que no sé si és el canvi d'hora, o que no plou, o que hi ha un xàfec espanyolista que ens cau al damunt dia sí dia també, que em noto estrany. Molt estrany.

I parlo estrany, molt estrany, cada dia més.

Potser és per fer-me entendre, potser és per dir que n'estic fins als santíssims ous. (Santíssims ja ho sé que es pot dir, però... (perdó, es pot dir, ous, en període electoral?) Santíssims. Ja m'han entès.