De vegades la política origina notícies que quan es resumeixen en una frase palesen el seu absurd. Per exemple, aquesta: les esquerres s'enfaden perquè les dretes voten a favor del seu pla urbanístic. És el que va passar el 15 de maig del 1979 al ple municipal de l'Ajuntament de Manresa, quan els grups municipals de Centristes i Independents van votar a favor del nou Pla d'Ordenació Urbana, que ja tenia el suport del pacte de govern (PSC, CiU, PSUC i PSAN), de manera que es va aprovar per unanimitat. I les esquerres, que durant mesos havien estat dient que el nou pla general era progressista perquè anava en contra dels criteris de les dretes, es van quedar de sobte desconcertades i sense discurs. «Es fa difícil acceptar que el vot favorable d'aquests grups al Pla sigui mantingut fins a les últimes conseqüències, i al contrari, hi ha el perill que aquest vot favorable d'avui es converteixi, demà, en una allau d'impugnacions al redactat inicial», deien els portaveus socialistes, com si en el cas que no hi haguessin votat a favor no s'haurien produït igualment les al·legacions a les quals tenen dret tots els que sentin perjudicats per una normativa.
