La llopada

Començo escrivint presumpte abús, suposada agressió sexual, possible, probable i la resta de sinònims que recullen tots els diccionaris. Els deixo anotats d'entrada per tal que es facin servir allà on els lectors i els tribunals considereu oportú en aquesta peça. Confio que aquesta acció preventiva serà suficient per alliberar-me (gramaticalment) i poder parlar sense garies limitacions del cas que els mitjans anomenen «La Manada de Manresa».

Amb clares coincidències amb la violació múltiple de Pamplona (i força ocultació inicial), al 2016 va succeir un probable abús o agressió en grup a una noia menor d'edat. Ara s'està jutjant a Barcelona. Combina la sordidesa d'una fàbrica abandonada, una jove desprotegida de només catorze anys i una trobada de joves (i no tan joves) per consumir alcohol i drogues que acaba amb uns fets terribles. La justícia i la policia ho van mantenir amagat de l'escrutini públic fins que un redactor d'aquest diari va trobar un document en una carpeta judicial. Tibant un fil, va poder destapar-ho poc abans que el judici comencés. El dret a la informació havia quedat rebregat per qui l'hauria de practicar, protegir i promoure. Com és obvi, només els que allà eren, víctima, denunciats i testimonis, saben si els fets es van produir. La veritat judicial (a vegades diferent de la veritat a seques) és la que ho sancionarà. El procés serà el de sempre en aquestes situacions: interrogatoris, proves, conclusions i a esperar la sentència.

Amb un nou fet d'abús o agressió sexual grupal, quedem una vegada més al davant d'un mirall social que fa fredor mirar-se. Digueu-n'hi «manada», bandada, ramat, porcada, gossada o borregada, a un grup d'humans mascles que es confabulen per fer un acte miserable. Incidents com aquest treuen a la superfície unes capes profundes dels humans que la majoria no viuen ni pateixen. Fins i tot si fos un cas consentit em sembla ronyós pretendre realitzar tal acció. Són les peripècies de dones desvalgudes i desateses que entren en contacte amb depredadors sense cap escrúpol ni valors. Psicòpates que no tenen cap mena d'empatia per les altres. Són individus que si el que fan ells ho fessin altres a la seva germana petita, no dubtarien a fer justícia pel seu compte. Amb la pistola que exhibien el dia dels fets. Els perits han trobat la víctima confosa, dubtosa i patint les conseqüències al seu entorn, sempre dures i injustes, agreujades amb intimidacions i burles.

Hem tardat dos anys a saber-ho. I els assaltadors sexuals, si ho són, podrien haver-ho repetit, sobretot veient que el seu delicte quedava dissimulat pels protectors de la col·lectivitat. Convivim amb dues realitats molt preocupants. La primera són els fonaments amb què els set acusats deuen haver estat educats, els valors humans (o inhumans) rebuts envers el respecte als altres i l'empatia. No pot ser que algú es conjuri amb traïdoria i covardia per fer tal cosa. Proves contra ells n'han aparegut, i la víctima ha declarat al tribunal sentir-se intimidada per una arma de foc. Si la declaració de la noia violentada és certa i queda acreditada, un cop més es comprovaria que alguns congèneres nostres són al nivell més baix de l'evolució. I a hores d'ara, després de mesos de silenci imposat, algunes derivades de la informació han mutat cap a la falsedat i el «groguisme» d'alguns mitjans. S'ha dit que els acusats són MENA i no és veritat. S'han publicat fotografies suposadament seves per reforçar aquesta acusació. Resulta que són les d'uns joves magrebins que van morir en un naufragi intentant arribar a Canàries. El cert és que són tres espanyols, tres cubans i un argentí. En les llopades no importa d'on venen o on han nascut, importa el que han fet. Presumptament, per si de cas.