Quan Gerard Quintana, el cantant de Sopa de Cabra i ara novel·lista, va idear el recital Intocables, presentat a Manresa dins el cicle de concerts Sons del Camí, va fer-ho pensant en tots aquells cantants o grups musicals, catalans i d'arreu del món, que en els últims cinquanta anys havien patit la censura o l'autocensura. Es tracta d'un muntatge molt recomanable, en què la interpretació de les cançons, acompanyades de guitarra, baix i bateria, és complementada amb una breu explicació contextualitzadora per part del mateix Quintana. Per descomptat, els cantautors catalans hi tenen un paper destacat -des de Llach, Raimon, Pau Riba i Quico Pi de la Serra fins a Ovidi Montllor i Albert Pla--, però també s'hi canta Víctor Jara, Lou Reed, Neil Young i els mateixos Beatles, a qui el primer representant sempre els privà de parlar de política en les seves lletres. Potser per això, en morir Brian Epstein, el primer que van fer després del funeral va ser compondre Revolution, un tema amb molta pólvora política. Plantejat així, el recital pot desprendre un cert aire de nostàlgia, ja que la majoria d'aquestes cançons pertanyen a l'època en què Dylan cantava allò dels temps estan canviant. Però n'hi ha prou amb fer un cop d'ull a la realitat actual per adonar-se que l'ombra dels intocables és allargada i que, encara avui, aquí i ara, es continuen censurant cançons i perseguint, prohibint i empresonant cantautors. Serveixin com a exemple d'això els casos de Valtonyc, Pablo Hasel i, més recentment, Luis Pastor. Temo que una proposta com la de Gerard Quintana és una cançó de mai no acabar. De moment ja està treballant en la preparació del recital de les Intocables, que inclourà composicions de Nina Simone i Maria del Mar Bonet, entre d'altres. Qui ens havia de dir que la cançó protesta, arraconada a les golfes de les lluites passades, amb el pas dels anys tornaria a ser més vigent i necessària que mai.
