L'aventura va començar obrint el sobre del rebut de l'aigua, a dins, una octaveta em convidava a afegir-me a la campanya «Posem-hi el cor»; només calia entrar a l'oficina virtual d'aigües de Manresa per rebre la factura on-line. Decidit a mullar-me per estalviar paperassa inútil, ja em teniu iniciant tot el procés per deixar enrere, com aigua passada, els rebuts impresos. Amb el contracte al davant, després de remenar calaixos durant mitja hora i comprovar que l'ordre al meu despatx feia aigües, la primera prova a superar no va ser fàcil; poder donar-te d'alta com a client per accedir al sistema informàtic és més complicat que sol·licitar el visat per entrar als Estats Units, però com que diuen que l'aigua fa la vista clara, després d'ingerir-ne un parell de gots per fomentar la calma i analitzar tot el trencaclosques de números distribuïts per la factura, vaig accedir a la segona finestra; un formulari que només veure'l et cau al damunt com una dutxa d'aigua freda.
Havia entrat en un escape room passat per aigua que va posar al límit les escasses capacitats matemàtiques de què disposo, obligant-me a analitzar conceptes, creuar dades, investigar termes d'unitats i capacitats; tot això anant d'una banda a l'altre del rebut i del contracte mentre evidenciava que els meus talents analítics començaven a fer aigües i em calia relaxar-me fent un tomb pel parc de l'Agulla. Al cap de tres intents fallits, després de renunciar a esbrinar a què corresponia cada casella, on calia anotar els entrellats numèrics i què collons significava cada concepte aqüífer, vaig arribar a la trista conclusió, mentre la bona voluntat es començava a ofegar, que d'aquesta aigua no en beuria.
Decebut per la fuita del meu cabdal analític, moll de suor i xop de paciència malgrat haver-hi posat tot el cor, la conclusió va ser que d'on no n'hi ha no en raja; tant per part meva com per la del tècnic informàtic, que hauria pogut fer un esforç per posar-ho fàcil.
Déu me'n guard de dir que la pàgina web d'Aigües de Manresa fa aigües, però com a servei públic haurien de pensar que el públic que ha de fer servir el servei té les seves limitacions, especialment en el domini de la interpretació de contractes i nomenclatures, que per al pobre consumidor no són clars com l'aigua.
Renuncio a submergir-me en el caos de dades que demanen, potser soc dels que s'ofeguen en un got d'aigua. Després de l'intent passat per aigua opino que potser n'hi hauria prou demanant la identitat del client i la seva adreça per fer una gestió que, al cap i a la fi, no implica la vulneració de cap secret d'estat ni es tracta d'una qüestió de seguretat nacional. Renuncio a convertir-me en un expert d'anàlisi de dades, continuaré obrint la bústia cada tres mesos abans d'agafar una altra emprenyada de ca l'ample... tal com raja.
