Natura morta

Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat de cobrir com un grup d'una vintena de voluntaris convocats per Decathlon s'endinsaven a la natura per fer neteja.

Va ser una gran alegria veure que hi ha persones disposades a dedicar una part del seu temps lliure a embrutar-se les mans per netejar l'entorn en un espai que ben pocs percebran. Era el tram final dels marges de la riera de Rajadell, a prop de la seva desembocadura. I si bé, per una banda, vaig tenir una sensació d'alegria per veure'ls tan disposats a netejar, en veure el resultat de la seva acció se'm va encongir el cor. D'un petit tram en van treure quilos i quilos de deixalles, bona part de les quals molts es preguntaven com podien haver anat a parar allà. Hi havia restes que possiblement les hi podia haver portat el vent o alguna riuada (però si hi són és perquè les han abandonat en altres bandes), i d'altres que algú havia abandonat expressament, com una barca inflable, restes d'alguna obra i fins i tot una bombona de butà. I a part d'encongir-me el cor, el que més preocupat em va deixar és pensar què en pot sortir -si del petit tram que es van dedicar a netejar els voluntaris en van treure uns 300 quilos de brossa- el dia que ens dediquem a fer neteja de tot l'entorn natural? I més pensant que, si tot és ple de residus, és perquè algú els hi ha deixat, fent que la natura cada cop sigui una mica més morta.