Ha calculat, algú, l'enorme cost que ha tingut el procés per als ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres administracions? No he vist en cap mitjà de comunicació ni en cap butlletí oficial la repercussió del procés, en un tema tan elemental, com la convocatòria de plens extraordinaris per presentar, debatre i votar tota mena de mocions i propostes de resolució, al llarg dels més de set anys que dura la cosa.
Els no ficats en matèria es poden demanar a què ve barrejar plens, mocions i altres reunions amb el cost del procés? Doncs, molt fàcil. Al nostre país, és habitual convertir els plens dels ajuntaments, consells comarcals i diputacions en una mena de miniparlaments on els regidors, consellers i diputats provincials volen emular els seus companys de partit situats al Parlament de Catalunya o al Congrés de Diputats, i es dediquen a presentar peticions de plens extraordinaris per poder debatre tot el que els ve de gust, tinguin o no relació amb la institució que representen.
De fet, si es vol, tot té relació amb tot. I alguns partits troben especial gust a voler parlar de coses terrenals o celestials, vinguin al cas o no. I sol ser habitual en molts ajuntaments dedicar pocs minuts als temes del municipi, i hores, a temes de fora. Així, es comprèn el mal funcionament de la majoria d'aquests ajuntaments, consells comarcals o diputacions.
En fi, anem al gra. Quan un grup municipal disposa de suficient representació pot presentar una moció (proposta de debat i votació sobre un tema determinat) a debatre i votar en un ple ordinari o extraordinari. Moltes vegades es demana un ple extraordinari per donar més relleu i més urgència al tema a tractar.
A Catalunya tenim 947 ajuntaments, amb un total de 947 alcaldes/alcaldesses i 9.132 regidors/es. Tenim 42 consells comarcals, amb un total de 1.048 consellers/es comarcals, i finalment 4 diputacions amb 130 diputats/des provincials. No exposo alguns altres organismes, consells, mancomunitats, agències, etc, per no marejar amb més xifres. Però, tornem al tema. A gairebé la totalitat de les institucions està establerta una indemnització per assistència a plens per a tots els membres que no tenen dedicació parcial o exclusiva a la institució. Aquesta indemnització s'aprova en el ple del cartipàs, just a l'inici de cada mandat, i pot ser molt diferent d'un municipi a un altre. Des dels vint, trenta, cinquanta, cent, dos-cents o quatre-cents euros per sessió, a imports fins i tot més elevats als grans ajuntaments o en diputacions.
Quant pot costar cada ple en el conjunt de Catalunya per presentar, debatre i votar qualsevol tema relacionat amb el procés? Opció 1. Suposem que la meitat dels càrrecs tenen dedicació parcial o completa, i no cobren per ple. I prenem l'opció més baixa, de 50 euros per ple, el resultat és de 844.350 euros, en el conjunt del país (ajuntaments, consells comarcals i diputacions, no comptem altres organismes i entitats que també s'haurien de comptar). Tenint en compte que s'han celebrat un mínim de tres plens extraordinaris per any, i que portem set anys de procés, l'import global seria de 5.910.450 euros. Opció 2. Molt més realista seria comptar una indemnització de 100 euros per ple (de mitjana en l'àmbit de Catalunya), amb la qual cosa l'import total seria d'11.820.900 euros.
Una xifra enorme, a la qual caldria sumar tot el cost que suposa administrativament de convocatòries, actes, trameses a altres administracions, desplaçaments, reunions, etc, per les quals també s'apliquen indemnitzacions, dietes o altres tipus de remuneracions. I el més sorprenent, o més desolador, és que no serveixen per a res. Al final, tot el debatut i votat va a parar als arxius corresponents, per a estudi de futurs historiadors, però no canvia gens la dinàmica, ni les accions, de les administracions competents que es regeixen per les competències pròpies. Si algú mira enrere, veurà la realitat d'aquestes afirmacions.
