Líders a l'estadística de la vergonya

Deu violacions en nou mesos, una cada quatre setmanes. 37 abusos en nou mesos, un cada set dies. Insuportable. Però no és fins que salta la notícia a tota pàgina, i sobretot quan se'n fan ressò totes les televisions, que es convoca una Junta Local de Seguretat i que ve el conseller a dir que Manresa no és tan diferent de la resta de Catalunya. Potser sí que juga a la mateixa lliga de la vergonya, però lidera la classificació. I això no se soluciona amb un «mal de molts».

Tampoc no se soluciona concentrant tota l'atenció en els pisos ocupats de barris degradats. La degradació s'ha d'acabar per dignitat i justícia, però els criminals violadors que ocupin pisos d'aquests barris continuaran sent criminals violadors si se'n van a un altre carrer, o a un pis llogat amb IBI i IVA.

Se'n queixava Gonçal Mazcuñán, diumenge passat al seu article: denunciava el fet de «no mirar més enllà, no acceptar també la realitat d'una societat en fallida de valors».

Què empeny els abusadors a abusar? Què empeny els violadors a violar? Les respostes són múltiples. Veus expertes en donaven pistes al Regió7 de dissabte: certa pornografia, les xarxes socials, la imitació. Però al darrere hi ha la gran causa: mil·lennis d'herència cultural que considera la dona un ésser inferior, menys persona, més objecte. Que es canvia per deu vaques, que passa de la dependència paterna a la marital. «Qui lliura aquesta dona?», pregunta l'oficiant a les pel·lícules.

Assistim, afortunadament, a una revolució dels conceptes i dels valors que va fent camí i forat; només cal veure què es considerava normal fa quatre dècades i ara. Però tot i que falta molt, per a alguns és massa. Dels que es neguen a perdre el privilegi masculí, n'hi ha que ho tradueixen en violència.

Ja només faltava que arribessin els de Vox a blanquejar la ignomínia amb el seu negacionisme. Però no ens enganyem: els diputats de Vox són l'efecte d'una realitat, que alhora contribueixen a perpetuar.

Què fer? Persistir en la revolució dels conceptes, en el canvi de sensibilitat. No deixar-ne passar ni una. I usar l'exemplaritat. Els qui se senten temptats d'abusar han de saber que acabaran a la presó. I això se'ls ha d'explicar per terra, mar i aire.

Està bé demanar als ciutadans que no mirin cap a un altre costat, però el percentatge del PIB que gestiona l'Estat el converteix en el principal responsable i en qui té més eines a les seves mans.