Qui ens alerta de les alertes?

Els profans en epidèmies sanitàries hem de guardar un prudent silenci en situacions com les que vivim aquests dies entorn de l'expansió del coronavirus sorgit a la Xina. La referència en aquesta matèria són els doctors Fernando Simón i Antoni Trilla que saben molt i ho expliquen millor. Crida l'atenció el contrast entre les seves paraules i algunes decisions que es fan públiques aquests dies. Per començar, la prevalença de la malaltia l'hauríem de relativitzar. Més de 800 morts són molts morts i 37.000 persones infectades són moltes. Però la província de Hubei té una població de 58,1 milions d'habitants i el conjunt de la Xina, 1.400 milions. Ho dic per prendre consciència real de les magnituds. Si posem les dades en perspectiva, moltes de les decisions que s'estan prenent resulten més pròpies de les èpoques obscurantistes que de l'era digital. De fet, fa només 100 anys, encara no tindríem notícia de l'epidèmia i continuaríem fent vida normal. El monitoratge d'aquests fenòmens, passa el mateix amb les catàstrofes naturals, permet un millor combat contra els seus efectes però ens genera un estat d'ansietat. ¿Té sentit que una empresa sueca deixi de viatjar a Barcelona a un congrés al qual no anirà ningú que hagi estat a Hubei? ¿Té sentit que la gent s'aparti dels ciutadans xinesos que viuen a Barcelona, a Madrid o a València si són gent que no ha estat en sa vida a Wuhan, epicentre de l'epidèmia? ¿Algú s'ha parat a mirar quants quilòmetres hi ha entre Pequín i Wuhan? Els mateixos que d'Estocolm a Amsterdam.