Pere Casaldàliga, el fill de cal Lleter de Balsareny, viu el tram final de la seva vida acompanyat d'aquest amic de viatge que el minva físicament, el Parkinson. El religiós, home referent per a l'esperitualitat de l'Amazònia, viu al seu São Felix do Araguaia, a milers de quilòmetres d'aquella Catalunya i d'aquella família que va deixar per comprometre's, fins al final, amb el nou país d'acollida. Casaldàliga, que ara té 92 anys, ha treballat de manera incansable pel que va definir ja fa anys com a causes, i en aquestes causes es manté, perquè la debilitat de la salut no pot vèncer les seves veritats a favor de la població indígena, de la inculturació imprescindible, de la bondat, del'amor i de la pau, és clar, i de crítica al capitalisme, del que va tastar l'amenaça i l'intent d'assassinar-lo. Balsareny ha començat a pensar en Casaldàliga com a figura del poble, en reclamar-lo com a estendard d'aquests catalans que van veure en la missió no res més que un compromís amb el poble que els acollia. Potser caldrà temps per madurar la idea, però segur que el fill de cal Lleter es mereix un espai de referència.
