La radicalitat del seguiment del Crist

A quest fragment de l'Evangeli de Mateu s'emmarca en el ministeri de Jesús a Galilea. Concretament, després de l'elecció dels dotze apòstols i dins el discurs de la missió. És un ampli recull de recomanacions de Jesús als apòstols de cara a la missió. Posa en relleu el fet que la missió dels dotze és la continuació del ministeri de Jesús, i és un reflex també de la situació de la comunitat cristiana en temps de l'evangelista, en la qual hi havia persecucions d'adversaris externs, com els jueus i els invasors romans, a més de la pròpia conflictivitat interna.

Per això, en aquest text, es marquen quines han de ser les disposicions dels seguidors del natzarè. Mateu assenyala per a la seva comunitat que qui vulgui ser deixeble i seguidor de Jesús ha de viure en conflicte. Ser deixeble suposa trencar certes tradicions que ens lliguen, fins i tot les familiars. No es tracta de trencar afectes familiars, sinó llaços que no ens deixen lliures. Pel que fa a l'expressió «qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà», es refereix a qui orienta la seva vida cap al guany i l'èxit al marge de qualsevol altra consideració fonamentada en l'Evangeli. S'al·ludeix al fet que cal un seguiment radical del Crist, que vol dir anar més enllà dels propis llaços familiars, obrint-se cap a un amor més gran i fratern.

En la segona part d'aquest fragment, l'evangelista explica com acollir els enviats de Jesús. En temps del natzarè era habitual la idea que l'enviat és igual al qui l'envia. Aquí, doncs, no es tracta d'un simple gest d'hospitalitat, sinó de l'acolliment que es fa a Déu a través dels seus enviats. El text assenyala que cal acollir profetes i justos com a membres de la pròpia comunitat. Com a profetes es podria referir als missioners itinerants. Després en el text parla de l'acolliment als més petits, i en aquest cas sembla referir-se als membres més pobres i desvalguts de la comunitat. Per tant, cal acollir primer els pobres i fer-ho amb una solidaritat àmplia i oberta, que va més enllà dels llaços més propers que a vegades ens limiten.

El seguiment de Jesús és un seguiment radical. Vol dir renunciar a nosaltres mateixos i a allò nostre, però sense anar en contra de la nostra voluntat i llibertat, i posant Jesús i el seu missatge al centre de la nostra vida.