Qui diu la gent que soc jo?

Després dels moments viscuts aquesta primavera, hem vist que tots aquells referents que teníem han canviat, no tan sols econòmicament, sinó també socialment, en les formes i maneres que ens relacionem entre nosaltres. De mica en mica, ens pot passar que estem prenen una distància que ens porta a prendre amb fredor moltes de les coses que passen al voltant nostre. Sabem que no és senzill fer-hi front, ja que hem de complir totes les mesures de protecció per nosaltres mateixos i pels altres, i aquest canvi ens pot fer allunyar del que passa fora del nostre entorn.

El temps d'estiu, amb les nostres activitats, petites o grans excursions, moments per apreciar la natura, el repòs, la família i els amics, també ens pot portar moments de reflexió; a pensar de quina manera podem ajudar, ni que sigui una petita contribució, aquesta societat que necessita tanta ajuda, econòmicament, però també socialment i quant a valors. Podríem demanar-nos de quina manera contribuïm a millorar aquestes relacions; fem caritat?, i quan ho fem, veiem la persona que tenim davant, ens interessem pel que li ha passat i com el podem ajudar? Moltes vegades, potser el necessitat no és tan lluny ni distant com creiem, i el tenim molt més a prop, passant dificultats o problemes que sovint nosaltres li podríem alleujar. Pensem en totes aquelles persones que generosament es dediquen als altres, a escoltar-los, a ajudar-los, a donar-los suport, a visitar-los, a fer que en la seva vida hi pugui haver més esperança, gràcies a tots.

A l'Evangeli Jesús demana als deixebles: «Qui diu la gent que soc jo?». En aquest moment Jesús els revela el que succeirà. Els deixebles el reconeixen com el Messies, l'ungit de Déu, però a través de la seva pregunta els introdueix a la seva passió, mort i resurrecció. Ara a l'estiu, i sobretot després d'aquesta primavera tan difícil que hem passat, en aquest període de descans i reflexió, recordem-nos dels altres. Dels qui ens poden necessitar, no tan sols econòmicament, sinó també moralment, amb suport, amb consell. Que aquest estiu sigui un estiu especial, de caritat i construcció, un temps d'acostament als altres, un temps de donar sense esperar rebre, i de reconèixer que tots som persones, i que moltes en aquests moments tenen problemes realment greus, sigui de salut, econòmics... Acostem-nos d'una manera generosa a aquells que ho necessiten.

I per nosaltres, qui diu la gent que soc jo?