El discurs del rei

No em refereixo al que va pronunciar el rei Felip amb motiu de la celebració de la Pasqua Militar, sinó al que m'hauria agradat sentir. Us imagineu que, en comptes de presentar-se com a cabdill suprem dels tres exèrcits i cap de l'estat, ho hagués fet com algú que estima el seu país tal com representa que l'estima? En comptes d'enaltir la legió i congratular-se per la construcció del submarí Peral, hauria pogut dir: Perdoneu pel que ara us diré i per no haver-vos-ho dit abans. Si el nostre ofici -si se'n pot dir un ofici- mai ha tingut algun sentit, ara dubto que en tingui cap. Quina mena de professió és aquella que consisteix a no fer servir les eines que li són pròpies? Oi que no s'entendria que un fuster no pogués fer servir la serra, un mecànic la clau anglesa o un conductor de taxis el cotxe? D'altra banda, les guerres modernes no es combatran a canonades, sinó amb exèrcits de bates blanques. El que ara i en el futur faran falta seran més metges, infermeres, investigadors, material quirúrgic i laboratoris. Per què perdre el temps jugant a la guerra si, en cas de conflicte bèl·lic real, faríem el mateix paper que un tenista competint amb una raqueta foradada? Si de debò voleu servir la pàtria, us animo a donar fins a l'última gota de sang, però al banc de sang. I deixem les medalles per als esportistes olímpics; les bandes, a les pubilles, i oblidem-nos dels galons. Potser ja n'hi ha prou de preparar-nos per a la guerra si volem la pau. I és que jo també vull viure en pau, sense que el meu nom serveixi perquè quatre marrans pixin fora de test, se m'embalsami en vida amb una bandera i sigui la riota del «Polònia». Així és que, estimats col·legues, què us sembla si trenquem files? I que aquesta sigui la darrera vegada que trenqueu res.