«La indústria hauria de parar si el Port de Barcelona s'aturés»

La població és conscient fins a quin punt el Port de Barcelona és fonamental per comprar els productes que té a casa?

Hi vaig començar a treballar fa prop de 15 anys, i fins llavors jo mateix tampoc no era conscient de la importància que té per a l'economia de Catalunya, i cal afegir que també és important per a empreses de l'Aragó i Castella i Lleó, entre altres territoris de l'Estat, o fins i tot per a les del sud de França. Més del 90% del que exporta Catalunya i no va a altres països de la mateixa Unió Europea passa pel Port de Barcelona. Per tant, és fonamental que funcioni bé i tingui bons serveis, perquè empreses com Iberpotash, al Bages, o Seat, a Martorell, siguin competitives en els mercats globals.

Il·lustri com és el port en xifres.

És un port molt diversificat i hi passen tot tipus de productes, reflex de l'economia del nord-est peninsular i sobretot de Catalunya, i això el fa especial i únic al Mediterrani i a Europa en general. Abans de la pandèmia hi venien a treballar 37.000 persones, i per aquí passen cada any mercaderies per un valor d'uns 80.000 milions d'euros. Abans de la covid érem líders europeus quant a creuers. S'hi mouen tres milions de contenidors. Perquè es vegi clar què significa, els ports de Rotterdam, el d'Hamburg i el d'Anvers en mouen uns 10 milions cada un, i el de Xangai, el més gran del món, més de 30 milions.

Això què significa per a Catalunya?

El Port de Barcelona és un instrument al servei del comerç exterior de Catalunya, Espanya i tot el sud d'Europa. Les mercaderies tenen el valor que tenen perquè els exportadors i importadors són les empreses que són, i nosaltres proveïm serveis i infraestructures perquè siguin utilitzades per aquestes empreses. Si el port parés una setmana, de cop trobaries a faltar productes a les botigues o la indústria hauria de parar perquè faltarien peces a les cadenes de muntatge.

Precisament, el vaixell encallat ara al canal de Suez, pot afectar Catalunya?

Des d'una perspectiva catalana i europea, el canal és molt important perquè hi passa la major part del comerç exterior de la Unió Europea fora dels països membres, i si aquest bloqueig s'allarga uns quants dies, implicarà que molts vaixells es desviaran per la ruta del cap de Bona Esperança, que és més llarga perquè s'ha de rodejar tot el continent africà i, per tant, costa més diners. Això resoldria el problema a mitjà termini, però no a curt termini. Hi ha vaixells bloquejats que havien d'arribar a Barcelona d'aquí a pocs dies i hi ha haurà empreses que tindran dificultats d'abastiment.

Avui dia el port és més xinès que català?

El port és internacional per definició, perquè es dedica al comerç exterior. És cert que fa 40 anys la majoria de terminals del port eren d'empreses locals. Des de l'Autoritat Portuària de Barcelona atorguem la concessió d'infraestructures a empreses privades per períodes de 20, 30, 40 o 50 anys. Aquestes infraestructures són terminals de contenidors de cotxes o de creuers, per exemple. La immensa majoria de terminalistes avui dia són internacionals, i n'hi ha de xineses, daneses, russes, angleses, turques...

Però li ho preguntava perquè el principal és un operador xinès.

La terminal més gran del port en dimensions, i probablement en facturació, és la que gestiona Hutchison, amb seu a Hong Kong, i que hi ha invertit 500 milions d'euros en material. Però la segona quant a contenidors és d'un grup danès. Els principals grups de les terminals de creuers són americans, suïssos i turcs.

Com és el seu dia a dia al port?

Abans de la covid viatjava molt. El 2019, per exemple, vaig anar cinc o sis vegades a la Xina i cinc o sis vegades a Amèrica per visitar clients, altres ports internacionals i possibles inversors. I també viatjo molt a l'Estat i al sud de França perquè participo en la gestió de cinc terminals ferroviàries en nom del port. Tres a Espanya, una a Catalunya i una altra a França. A part, els dos darrers anys he codirigit el Pla Estratègic per al període 2021-2025.

Què ha après en la seva tasca de dibuixar l'estratègia del Port de Barcelona?

És apassionant treballar-hi perquè és el millor observatori per saber com funciona el món en matèria econòmica i quant a relacions de poder, i també per veure de què està fet el nostre teixit econòmic. Aquí conflueixen aquestes dues coses, i veiem quines mercaderies s'exporten i on van.

Vostè va néixer al Regne Unit, va créixer a Barcelona i va estudiar el COU a Noruega. Expliqui tot això.

Els meus pares van anar a viure al Regne Unit el 1969 i jo hi vaig néixer el 1971. Tres anys més tard van tornar a Barcelona. El meu pare va formar part de la primera fornada de funcionaris espanyols que van anar a treballar a Brussel·les per la -llavors anomenada- Comunitat Econòmica Europea [l'actual Unió Europea] el 1987, un cop l'Estat espanyol hi va entrar. Jo tenia 17 anys i els meus pares em van dir que no em quedaria sol a Barcelona, però me'n vaig anar a un intercanvi d'estudiants a Noruega i hi vaig fer el COU.

Ha viscut a diferents països, alguns d'ells en conflicte, per desenvolupar-hi tasques humanitàries. Com va ser aquest període?

El 1999 vaig anar als Balcans, durant la darrera guerra, per a una ONG que treballava en camps de refugiats a Kosovo, Albània i Macedònia [actual República de Macedònia del Nord]. Sempre he tingut interès per l'ajut humanitari i la política internacional. Però vaig anar a Kosovo perquè em vaig trobar una amiga i em va dir que li havien ofert la feina sobre el terreny i no hi podia anar. Llavors m'hi vaig presentar jo. Els Balcans és una de les regions que sempre m'han interessant, juntament amb el Pròxim Orient, i n'havia llegit molts llibres.

Després, efectivament, se'n va anar a l'Orient Mitjà. Què hi va fer?

Vaig anar al Líban, juntament amb la meva dona, després de l'experiència de Kosovo. Hi vaig anar per desenvolupar-hi un projecte de la Comissió Europea d'assistència a desplaçats libanesos que van haver de deixar casa seva per la guerra civil libanesa i a palestins que vivien a camps de refugiats. Més tard vaig anar a treballar a Egipte per a una tasca de reforma de l'administració pública a la qual estava implicat el COPCA, l'actual Agència de la Competitivitat de l'Empresa.

També ha col·laborat per a diverses ONG a Catalunya. Què li ha aportat?

Una de les experiències més enriquidores que he viscut ha estat els dos anys que amb Justícia i Pau anava la presó de la Trinitat de Barcelona a fer activitats d'animació. Em va colpir més estar al centre penitenciari que als camps de refugiats perquè va ser un xoc bestial. També he treballat amb discapacitats.

Diuen que li agrada molt anar a buscar bolets a Solsona.

Vaig conèixer la Tina, la meva dona, a la facultat, i com que ella és de Solsona, hi vaig sovint des que tinc 23 anys. Des que tenim fills hi anàvem cada dues setmanes, abans de la pandèmia. Tenim un pis a Solsona, hi passem les vacances de Nadal i hi anem un mes a l'estiu. Tot i que soc molt de mar, anar-hi m'encanta perquè s'hi pot fer de tot.

Fruit de la seva passió per l'escriptura i l'experiència professional, ha publicat el llibre Qui salvarà el Corredor Mediterrani?

He estat implicat en el projecte des del principi i anava acumulant escrits. I un dia em vaig adonar que gairebé tenia un llibre fet. Arran de la meva feina he investigat les principals rutes de transport mundial, i també les tracto al llibre. El meu superior havia estat president de l'Associació Europea de Ports i l'Associació Mundial de Ports, i era a qui demanaven consell els redactors europeus sobre el tema del Corredor del Mediterrani, del qual Port de Barcelona és un dels principals impulsors. En ressalto la seva importància històrica en la península.

Tothom té el que es mereix?

No.

Millor qualitat i pitjor defecte.

Qualitat, la curiositat. Defecte, soc impulsiu.

Quina part del seu cos li agrada menys?

El cap, per la calvície.

Quant és un bon sou?

Un sou digne és més de 2.000 euros.

Quin llibre li hauria agradat escriure?

La novel·la que he escrit, Una cruïlla de l'Eixample. Encara l'he de publicar.

Una obra d'art.

Guernica de Pablo Picasso.

Déu existeix?

No.

En què és expert?

En política internacional.

Què s'hauria d'inventar?

Un hidrocarbur net per a la navegació.

Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?

El president de la Xina.

Un mite eròtic.

L'actriu Dorothy Faye Dunaway.

Acabi la frase. La vida és...

Curta.

La gent de natural és bona, dolenta o regular?

Bona.

Tres ingredients d'un paradís.

Mar, bons aliments i companyia.

Un lema per a la seva vida.

Intenta fer el bé al teu entorn.