É un misteri saber qui guarda la documentació de la consulta del 9-N del 2014 i la de l’1 d’octubre del 2017. He intentat esbrinar-ho, però ningú m’ha dit clarament qui, ni on es guarda. I tanmateix crec important que sigui preservada com a documentació històrica, i que en algun moment pugui ser degudament estudiada i consultada.
I és que hi ha nombroses ombres de dubte en les xifres donades, unes contradictòries amb d’altres, per la falta d’una autoritat única de supervisió i control, i l’absència de supervisors externs que avalessin la seva objectivitat.
Si agafem la consulta del 9-N del 2014, en la qual van poder participar els majors de 16 anys, no es va donar cap xifra sobre el total del cens electoral amb dret a vot. Simplement se’ns va dir que hi hagué 2.305.290 votants, que representaven el 37,02% del cos electoral. Per resultats, el 80,76% es decantà pel sí, el 10,07% pel sí a un estat, però no a la independència, el 0,97% en blanc, i el 4,54% votà no. Per derivació de la participació, se suposa que el cos electoral total era de 6.228.531 persones, la qual cosa suposa que 4 milions es van quedar a casa.
Si anem a la consulta de l’ 1 d’octubre del 2017, les xifres donades foren les següents: cens electoral, 5.313.564. Total votants, 2.286.217, que suposà el 43,03% de participació, amb un resultat de 2.266.498 vots vàlids i 19.719 nuls. A favor del sí, 2.044.038, el 90,18%. A favor del no, 177.547, el 7,83%. En blanc, 44.913, l’1,98%. La dimissió de la Sindicatura Electoral de Catalunya, pocs dies després de ser nomenada, no va permetre cap mena de supervisió i control oficial.
Per fer efectiva la votació es van desplegar 2.315 col·legis electorals, amb un total de 6.249 meses, i les corresponents urnes. Les incidències per la desastrosa intervenció policial van motivar suspensions i problemes de votació en uns centenars de col·legis. Algunes fonts parlen de 400 col·legis afectats, d’altres parlen d’alguns menys. I el resultat de 844 o 893 ferits de diferent consideració.
Tot i això, hi ha situacions que mereixerien l’estudi i confirmació de dades per part d’historiadors objectius. D’aquí la importància de preservar tota la documentació en un lloc segur. Els constants problemes informàtics van motivar decisions personals, en múltiples meses electorals, i al final la decisió d’un cens universal que permetés a tothom votar on volgués.
Apareixen aquí un bon nombre de sorpreses que seria bo poder contrastar amb els mitjans tècnics que es disposen a dia d’avui. I és que si agafem uns quants municipis veurem resultats sorprenents. Aguilar de Segarra, amb un cens de 200, van votar-hi 388 persones. A Albanyà, amb 103, hi votaren 123. A Santa Fe del Penedès, amb 266, els vots foren 292. A Arsèguel, amb 64, els vots foren 74. A Bellprat, amb 70, els vots 86. A Arbolí amb 112, els vots emesos foren 226. En podria donar uns quants més.
En resum, la claredat i transparència són les millors virtuts per exposar els resultats de qualsevol consulta o decisió presa. D’aquí l’interès a saber si es guarda en lloc segur la documentació i a partir de quan serà possible el seu estudi i investigació.
