Vacunar-se és voluntari, però fer ‘upload’ és obligat

Això només és un exemple. Qualsevol persona que vulgui tornar a Espanya en avió o en vaixell ha d’omplir un formulari a la web del Ministeri d’Exteriors. Comences demanant un codi que t’envien per mail i que és imprescindible per continuar omplint un qüestionari l’únic sentit del qual és declarar si has estat en contacte amb un malalt de covid. Se suposa (glups) que ho saps i dius la veritat. Per completar el formulari cal pujar-hi (en diuen upload) el certificat de vacunació o PCR i incloure-hi el número de vol i de seient. Com que algunes companyies no emeten targeta d’embarcament amb el número de seient fins poc abans del vol, el formulari diu que aquesta dada la pots afegir més tard, però a la pràctica no és així. També te la pots inventar, de manera que el minúscul sentit que pugui tenir el document desapareix: no permet saber ni al costat de qui va seure el possible infectat. Per increïble que sembli, ni les webs de venda de vols, ni les d’hotels, ni els aeroports ni els avions (i mira que diuen coses per la megafonia dels avions!!!) no avisen de forma ben clara que aquest document és imprescindible per tornar. Naturalment, molta gent està convençuda que en té prou amb el certificat de vacunació oficial i passa un tràngol a l’hora d’embarcar. Per entrenat que estiguis a utilitzar internet, si ets en un racó d’aeroport on la línia de dades és deficient, o si portes el mòbil descarregat, et quedes a terra. Per resoldre-ho tot plegat n’hi hauria prou amb tenir disponibles als aeroports uns formularis de paper. Però algun buròcrata tindria massa feina. Curiosament, si vas en cotxe, tren o bus, no cal res. Olé.

Tot aquest desastre encara és pitjor per a les desenes de milers d’infortunats que no tenen certificat perquè van ser diagnosticats amb un test d’antígens i encara no els ha passat prou temps per completar la vacunació. Aquests pobres viuen com leprosos pandèmics. Han de buscar-se la vida per fer-se una PCR on siguin, pagar-la, fer papers i resar. Ah, sí: ningú no ho resol, i ningú no dimiteix.

Però deia que només és un exemple. Cada vegada més, per portar una vida activa i plena és imprescindible tenir un mòbil intel·ligent, amb aplicacions posades al dia i saber utilitzar-lo amb una certa destresa. No tothom n’és capaç. En la pràctica, estem creant un apartheid cruel i mutilador. Resulta que no et poden obligar a vacunar-te ni que siguis infermera o mestre, però et poden obligar a passar per tot això. No té sentit. I resulta que, a més, aquest laberint digital al qual estem encomanant tota la nostra vida de vegades falla. Seguríssim: no anem bé.