No ho sé

La veritat és que ara no val a badar, podria ser que, entre tots, haguem badat massa, o que he badat solament jo, que també podria ser. I no val a badar envers teories i opinions per iniciats o esotèriques, ja que les evidències científiques són les que són i no donen respostes i certeses absolutes.

Estem en una situació de la pandèmia –cal que especifiqui covid-19?– en què tothom té opinions per a com manegar la situació; a part dels tertulians habituals, la població ja té opinió pròpia del que s’ha de fer, o no s’ha de fer. És com en el cas del futbol, l’endemà del partit la majoria dels comentaristes saben quins canvis de jugadors s’haurien d’haver fet, i encara més en el cas de perdre el partit.

Ara som al bell mig de la partida contra la covid-19, i, com que fa massa temps que dura, doncs les opinions, diverses, neixen, sota cada arbre, com bolets. Remarco opinions, no fets i dades.

Ara podríem considerar diferents grups d’opinió, els provacunes, els antivacunes, els conspiracionistes, els submisos (i sotmesos?), i ara s’estén un corrent que, sota el lema de la llibertat, va guanyant terreny, els «ayusocionistes»!, quina gran paraula, la llibertat, quan sabem que la llibertat completa no existeix, encara que ens volen fer creure que sí. Sempre recordo aplicar el criteri de llibertat personal que acaba on comença la llibertat de l’altre. I en l’assumpte d’utilitzar la vacunació com una eina eficaç doncs segurament més. La salut pública que no és equivalent a la sanitat, té aquestes coses, que no és més que intentar garantir la salut comunitària. Només cal recordar que la sobremortalitat a la regió de Madrid va ser un 44% superior, l’any 2020; la més alta de les regions europees. Aquesta infausta dada és conseqüència de factors diversos, des de l’estat de salut de base de la població fins a la capacitat del sistema sanitari, les mesures governamentals i la responsabilitat de la població.

Es comença buscant a Google un diagnòstic i el tractament aconsellat per un professional i s’acaba dubtant de tot plegat. No sé si cap persona, quan va al mecànic per avaria del cotxe o quan requereix un electricista, fa el mateix, per no parlar de quan ens posem en mans dels serveis informàtics. Una qüestió de confiança.

La realitat és polièdrica i cada persona manté el criteri en funció de les circumstàncies personals. Per no parlar de la cultura i consciència social, que varia en les diferents generacions entre l’autoritat de l’Estat i l’autonomia personal, un debat ètic que dona per un debat. Hem confós el mal anomenat dret a la salut amb el dret a l’atenció sanitària; la salut pública vetlla per la salut de la població, i en el cas que ens ocupa, les decisions polítiques es basen en les incerteses de l’evolució i mutacions del virus, que es defensa a base de bé. Fora bo, per a tothom, que la vacunació fos assolida per tota la població i que els que no vulguin vacunar-se no es relacionin gaire, i que ho diguin. És una oportunitat d’exercir la responsabilitat social i de respecte als altres.