La nevada de principi de desembre i, sobretot, la persistència de les baixes temperatures a la vall en els setmanes posteriors obliga els cerdans a deixar de recórrer els camins de la Baga per uns dies. A les cotes baixes ja no hi ha neu i s’hi pot caminar be i fins i tot pedalar, però quan l’altímetre supera els mil metres, als revolts i trams on el sol no hi toca durant tot el dia el gel s’hi ha instal·lat. Em aquestes setmanes de l’any és més complicat fer les fantàstiques excursions per les valls de Ridolaina, Pi, l’Ingla, la pujada al pla de les Forques, el refugi del Cortal d’en Vidal o el passeig per la xarxa de camins d’Alp. És, doncs, el moment d’aprofitar els senders que també creuen la Solana. A la Cerdanya la Baga i la Solana són com dos mons. Divideixen la població en dos bàndols tal com ho fa el futbol, la religió o la fórmula utilitzada en la preparació de l’arròs del diumenge. Primer l’arròs o primer el brou. Els camins de la Solana i la Baga ofereixen experiències diferents. Els de la Baga generalment són més boscosos, permeten una ascensió entre pinedes i avetoses amagades del gran paisatge que converteixen la sortida en una aventura d’introspecció a la Natura. La culminació de la sortida a Penyes Altes, el Moixeró o la carena del Cadí imponent donen a la Vaga un atractiu indiscutible pel premi d’un paisatge que abasta la Catalunya Central. Ara en aquests mesos, però, les condicions del terreny les fan complicades i l’aproximació en vehicle, impossible. Les sortides per la Solana tenen un altre tarannà. Fins a la cota mitja alta, la seva xarxa de senders travessa principalment prats de matolls baixos. Tret d’algunes pistes principals com les que condueixen a la Bastida, Anes, Malniu o la Feixa, la xarxa la formen senders estrets que regalen una ascensió oberta a la gran plana cerdana. Són camins que guanyen alçada de seguida i, doncs, són més exigents físicament. Es creuen i comuniquen els pobles que antigament vivien aliens als actuals eixos de comunicació. És així com descobrim les antigues aliances veïnals entre Meranges, Éller, Ordèn, Talltendre i Prullans. Un món antic de relacions que ha quedat superat per les noves comunicacions que ho fien tot a la vall i la gran N-260. En aquests mesos d’hivern el premi de l’excursionista cerdà que camina pels camins ancestrals de la vall és anar enllaçant els pobles i llogarrets de la Solana i imaginar-se com era aquella Cerdanya de famílies tancades i tradicions pròpies en el bucle dels segles. I culminar la sortida als cims més alts que obren el paisatge a la resta del Pirineu.
