El perquè de la torrada i la mantega

Si la torrada cau més sovint pel costat de la mantega és perquè la mantega pesa més que el pa i altera el centre de gravetat; en la caiguda, la part més pesada tendeix a quedar a sota. És una pura qüestió de física. No cal que atribuïm al karma, a la deessa Fortuna o a estranyes conspiracions els fenòmens que tenen explicacions raonables per poc que les busquem.

Ítaca. Poca gent s’apunta voluntària a una batalla que es considera perduda abans de començar. Per mantenir amb vida un moviment se li han de proposar objectius que es vegin com a possibles, sense abandonar les ambicions finals en l’horitzó. «Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca, has d’arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia», va escriure Konstandinos Kavafis i ho cantava Lluís Llach.

Panderetada. Això del Benidorm Fest no deixa de generar notícies. Ara hem sabut que un 70% dels vots telefònics i telemàtics van anar a les panderetes gallegues. Per què aquesta xifra tant enorme? Doncs perquè a la seva terra es va posar en marxa una gran campanya de caire galleguista que va aconseguir una mobilització general, al marge de la reconeguda qualitat de la cançó. El jurat professional, creat per evitar «disbarats», va desviar la pilota, i ara tothom està enfadat. Si jugues a demanar el parer de la gent n’has d’assumir les conseqüències, i si no te’n refies, no la convoquis.

Battiato. El centre és un concepte geomètric que implica l’existència d’una la mateixa quantitat d’espai en direccions oposades. Però, què passa en un país on tothom s’autodefineix a l’esquerra i quasi ningú es reconeix de dretes? En aquest cas, pel principi de la igualtat de dimensions a banda i banda, cal admetre que el centre objectiu està situat dins de l’espai de l’esquerra subjectiva, i que un cert nombre de persones que es consideren d’esquerres es troben, de fet, a la dreta del centre. Ara, prenguin una aspirina i passin a la secció dels Sants i minyons, que és més entenedora.