Els recitatius

Perdona, però ara que ho dius,/ n’estic farta d’anar a la festa del príncep/ i si vols te’n dic els motius:/ és cregut, pesat i plasta,/ i no para de dir que té molta pasta./ «cenerentola, si et quedes a dormir,/ demà ens podrem llevar,/ agafar el cotxe i anar a esquiar».

Segurament no us hauríeu pensat mai que això ho diria la protagonista d’una òpera de Gioachino Rossini (1792-1868), però l’enginyós gir del tradicional conte de la Ventafocs, que en plena època industrial ja s’adaptà per fer-la propera al pública despullant-la de la màgia, s’esdevé a l’espectacle La cuina de Rossini, una producció del Petit Liceu, amb direcció d’escena de David Selvas (La Brutal) i direcció i adaptació musical d’Andreu Gallén. Tots dos ja han treballat plegats en un altre espectacle musical destinat als infants: El màgic d’Oz.

La cuina de Rossini, que ja està inclosa en la programació de la nova temporada del Liceu (es tornarà a programar el gerner del 2023), està concebuda per introduir els infants al món de l’òpera amb una història plena de màgia sobre dos germans que, cadascun per la seva banda, reuneixen les passions del compositor italià: la música i la cuina. L’espectacle, amb una posada en escena amb projeccions espectaculars, toca molts temes: l’amistat, l’evolució de la tradició, el menjar sa, els somnis... i també descobreix, entre d’altres coses, que els personatges operístics parlen amb recitatius. Això... que més enllà de les àries, l’argument de les òperes avança amb els diàlegs en vers i amb cantarella. Com aquesta invenció del que realment pensa la Cenerentola del príncep. Ella, el Fiorello, el criat d’El barber de Sevilla; i Guillem Tell, personatges sorgits de les òperes de Rossini, tenen veritables problemes per adaptar-se a l’actualitat i deixar de parlar d’aquesta forma peculiar.

I si, d’entrada, el món de l’òpera pot espantar els infants, la música de Rossini s’encarrega de demostrar-los que no té res d’encarcarada: des de l’obertura de Guillem Tell, que convida tothom a muntar a cavall; fins al còmic Duetto buffo di due gatti; passant per l’ària Largo al factòtum, que canta Fígaro a El barber de Sevilla i que és la preferida del Ross, un jove enamorat de l’òpera. Per tot plegat, inclosa l’excel·lent interpretació dels solistes i dels músics de l’Ensemble Conservatori del Liceu, diumenge el públic responia aplaudint llargament dempeus.

Un consell (que no tenen que seguir!) els alumnes que participin al projecte Fem òpera! del Kursaal és acostar-se al Liceu: la bona música emociona.