El Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar». És el començament del fragment de l’evangeli que llegim avui.
Els tres evangelis sinòptics ens narren que Jesús, que predicava pels pobles de Galilea, en designà dotze, d’entre els qui l’acompanyaven, escoltaven i seguien, que nomenà apòstols. D’ençà de la designació els dotze seran els seus companys constants.
També els tres evangelis sinòptics narren que Jesús va enviar els dotze a predicar; Lluc però és l’únic evangelista que narra la designació i l’enviament dels setanta-dos, davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar en el seu caminar cap a Jerusalem.
Si dotze és el nombre d’Israel amb les seves dotze tribus, i el de la institució eclesial amb els dotze apòstols, els nombres relacionats amb el set, com setanta o setanta-dos són els del pobles, el de la gentilitat, el de la universalitat, el del laïcat. Lluc, l’evangelista originari d’un món de cultura grega i que escriu per a comunitats que no procedeixen del judaisme, es dirigeix directament a les seves comunitats per significar que l’anunci de l’evangeli no és tasca exclusiva dels dotze apòstols o de les comunitats d’origen jueu, sinó de tots aquests que han rebut l’ensenyament de Jesús. Promoure la participació dels laics i superar el clericalisme formen part de les urgències de la nostra Església.
Com als dotze, els encomana de curar els malalts i d’anunciar el Regne de Déu. Anunciar el Regne de Déu és la missió per a la qual Jesús ha estat enviat; anunciar el Regne de Déu i curar malalties és la missió que encomana als dotze; el Regne de Déu és a prop és el que encomana dir als que acullin als setanta-dos, curant els malalts que hi hagi; i si no els acullen, que proclamin també a les places que el Regne de Déu és a prop.
El Regne de Déu, treure dimonis, curar malalties, són termes al·legòrics que formen una unitat indissoluble: el bé comú, la justícia, la protecció dels més febles, la pau. Jesús, al començament del seu ministeri, a la sinagoga de Natzaret s’aplica les paraules d’Isaïes: «M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor».
Amb paraules recents del papa Francesc: «L’anunci de l’Evangeli no és neutre, no deixa les coses com estan, no accepta el compromís amb la lògica del món, ans al contrari, encén el foc del Regne de Déu allà on regnen els mecanismes humans del poder, del mal, de la violència, de la corrupció, de la injustícia i de la marginació.
Junts podem i devem establir gestos de cura per la vida humana, per la protecció de la creació, per la dignitat del treball, pels problemes de les famílies, per la situació dels ancians i dels abandonats, rebutjats i depreciats.»
