Les tan esperades pluges d’aquestes setmanes no només ens han enverdit els paisatges sinó que també han donat el tret de sortida a una nova temporada de bolets. Començant així el preludi a una nova tanda de problemes i maldecaps per als habitants de les zones on s’hi «fan» tan preuats fruits.
El Berguedà és zona boletaire per excel·lència. No només en tenim i sabem on anar-los a buscar, sinó que també som referents en l’àmbit gastronòmic i cultural. Vaja, que ho tenim tot, inclosos els inconvenients d’una activitat cada cop més popular que envaeix els nostres boscos i muntanyes, de forma desmesurada i sense control.
I és que encara falta molta pedagogia sobre com anar a buscar bolets, sobre què fer i què no fer, sobre aquelles línies vermelles que no s’han de traspassar. Si bé és cert que el programa Caçadors de bolets va fer molta feina en aquest sentit, tinc la sensació que hi ha molt públic que no l’ha vist o que senzillament ni tan sols sap que existeix. I aprofito per recordar que avui en dia tot està a internet i que amb ben poqueta estona que vulgui podrà trobar-lo i veure’l. Passarà una bona estona i aprendrà coses, si més no curioses.
A casa hem crescut anant a buscar bolets, ens agraden i els gaudim. De fet, és una de les èpoques de l’any tan esperada com temuda. Anhelada per complaure’s buscant i trobant tan preuat tresor, cuinant-lo i assaborint-lo en família com ja és tradició. Temorejada per totes les desventures que comporta en una finca ramadera que a les dificultats pròpies del seu dia a dia se li afegeixen intrusions constants de gent que massa sovint no respecta l’entorn en què es troben. El bosc no és de tothom i els vailets –tancats elèctrics per al bestiar–, els passos i les portes hi són per algun motiu més enllà que per franquejar-los i entrar allà on ens sembli.
I encara que hi ha moltes persones que actuen amb cura i respecte, també n’hi ha d’altres que fan molt soroll. La popularització d’aquesta activitat ha comportat una massificació que, al meu parer, trenca l’equilibri entre promoció econòmica, convivència de diversos tipus d’activitats en un mateix espai i conservació del medi natural. Fet que massa sovint fa preguntar-me quin és el balanç final d’aquest ús lúdic i turístic del territori i quins són els costos que se’n deriven. Tot això sense oblidar-nos del gran volum de negoci més o menys qüestionable en termes legals i fiscals que genera anualment la compravenda d’aquest producte.
Mentrestant, els que gaudim i patim diàriament el «bolet», veiem com els boscos s’omplen de deixalles, la pau i el silenci es veuen pertorbats per tota mena de crits –cadascun més sonor i original que l’anterior–, els tancats i vailets queden oberts, malmesos i a vegades trencats o tallats, els accessos a camins tancats per cotxes mal estacionats i mil i una desventures més a les que hem de fer front com podem. Un seguit de greuges davant els quals els locals estem més que desprotegits.
Arribats a aquest punt, només em falta desitjar-nos que, tot i els contratemps, gaudim d’aquesta primera florida i de tota la temporada de bolets esperant no acabar «tocats del bolet».