Quiosc Regió7

Regió7

Imma Sust

Estètica sense ètica

Avui he passat per davant del Gran Teatre del Liceu i he pogut observar l’obra de l’artista Jaume Plensa Constel·lacions. Jo prefereixo dir-ne les reixes antihomeless. El Liceu! Símbol de l’alta burgesia catalana, que semblava que amb els anys ja era accessible a la gent corrent. Doncs pel que sembla, no. Però no vull parlar d’aquest tema, que ja s’ha criticat molt. Prefereixo centrar-me en els pobres i indigents que dormen al carrer. No sé vostès, però jo fa temps que no porto diners en metàl·lic. Tot ho pago amb la meva aplicació del mòbil, i si deixo propina en un restaurant, ho faig amb el datàfon preguntant sempre al cambrer si li arribarà. Si la resposta és un «no», doncs no hi ha propina, ho sento.

Una cosa semblant passa amb els pobres. Fa temps que no dono almoines. No és que no vulgui, és que no porto ni una moneda a la butxaca. Però els pobres, de la mateixa manera que s’han espavilat per dormir al carrer, tot i que els tanquin els caixers, els construeixin cadires individuals o reixes camuflades d’art, han après a cobrar les almoines d’una altra manera. L’altre dia, al barri de Gràcia, em va venir un noi que acostumo a veure sovint, ven encenedors, condons, clínexs, xiclets, caramels, etc. És com una botiga ambulant. Se’m va acostar i vaig respondre: «Em sap greu, ja no porto mai efectiu». Ràpidament em va deixar anar: «Tinc Bizum». Em va descol·locar. «¿I com l’hi faig si no vull donar-li el meu telèfon?», vaig pensar. Com si m’hagués llegit la ment, em va explicar la manera de fer-ho. Sí que es pot. Li vaig comprar uns caramels i em vaig quedar donant voltes a l’assumpte. És impossible sortir del sistema. Fins i tot per ser un bon pobre necessites un mòbil, un compte bancari i coneixements bàsics sobre noves tecnologies. D’altra banda, l’almoina és més generosa d’aquesta manera. Per començar, el mínim de Bizum és de cinquanta cèntims i no és el mateix donar un parell de monedes en mà, que passar-ho pel banc i deixar constància que ets una rata miserable. Com a mínim li dones un euro. Torno a casa i penso en el que deuen haver pagat a l’artista Plensa per separar l’ètica de l’estètica. Potser estaria bé que en donés part a la Fundació Arrels.

Compartir l'article

stats