El canvi climàtic és a les pensions

Quan s’informa que el 2022 ha estat l’any més càlid a Europa des que n’hi ha registres és fàcil que el ciutadà poc cultivat entengui que li estem augurant que ens quedarem sense papallones i els poetes no tindran en què inspirar-se. En realitat, el que li estem dient és que, durant els propers anys, els països que han generat prou recursos per tenir una societat confortable hauran d’anar retallant diners públics que ara es dediquen a construir escoles, equipar hospitals i pagar pensions per poder gastar-los en construir murs que impedeixin que l’avenç del mar s’endugui les carreteres i les vies de tren que circulen a prop de la costa; en construir dessaladores per combatre la sequera; en protegir les urbanitzacions que quedaran devastades per incendis forestals cada cop més ferotges; en desplaçar cultius a latituds més altes, i en gestionar les tensions socials que provocarà una polarització política creixent impulsada per una extrema dreta en procés de fer-se hegemònica com a resultat del malestar social i la immigració massiva. El canvi climàtic és treure diners de les pensions dels avis i posar-los als espigons. El canvi climàtic no té res d’idealisme ecologista ni de causa humanística: el canvi climàtic és, simplement, l’horitzó d’una vida de merda.