Qualsevol aproximació que es faci al drama de Sallent ha de tenir present que estem en un moment demogràfic en què, en alguns centres, es produeixen acumulacions del tipus d’alumnes que fan molt difícil fer classe. I just en el moment en què més necessitaríem tenir moltíssims professors boníssims resulta que en falten, i que hi ha el que hi ha. En aquest escenari, no és fàcil detectar que un alumne es comporta d’una forma conflictiva perquè està responent a un assetjament pel seu origen i per la seva condició de noi trans; ha de ser complicat concloure que cal protegir-lo i ajudar-lo en comptes de limitar-se a considerar-lo una més de les moltes coses que van malament a l’institut. Efectivament, la vida a la selva no és fàcil per a ningú. Però no és només una qüestió de recursos, de ràtios o d’hores de tutoria. També és una qüestió que els responsables tinguin talla i es facin realment responsables. I que, a dins i a fora de l’aula, tota la comunitat vulgui obrir els ulls i veure més enllà dels propis prejudicis. La idea és senzilla: el gènere no sempre ve predeterminat pels òrgans sexuals. Com a idea és poca cosa, però suposa una revolució. Hi ha molta gent que, simplement, necessita temps per pair-la, però hi ha una crosta que intueix que hi té molt a perdre i ha muntat una guerra cultural. L’hem de guanyar. Per salvar els Ivans cal tota la tribu.
Registra't i no et perdis aquesta notícia!
Ajuda'ns a adaptar més el contingut a tu i aprofita els avantatges dels nostres usuaris registrats.
Si ja estàs registrat clica aquí.