Aprofitant la proximitat de la diada de Tots Sants, el consistori berguedà ha penjat una nota informativa a la porta principal del cementiri berguedà en què recorda als titulars de les concessions funeràries que no estan al corrent de pagament que s´han d´adreçar al consistori per solucionar-ho. Si no es fa així, s´iniciaria un expedient d´expropiació. En aquests casos, les restes dels nínxols es posen dins d´unes bossses de plàstic numerades i es dipositen en una fossa comuna corresponent als nínxols de propietat fins que algú les reclama. Això passaria si l´impagament de la quota de manteniment dels nínxols es perllongés durant una dècada. Aquest encara no és el cas dels nínxols de la família Porta Galobart, que tenen pendent de pagament els anys 1999, 2000, 2001, 2006 i 2007, segons fonts municipals. El deute és de 160 euros. Es dóna la circumstància que el consistori berguedà té localitzats els familiars de l´arquitecte berguedà que han anat pagant irregularment la quota de manteniment. Les fonts esmentades han especificat que les ocasions que se´ls ha requerit han pagat i que no creuen que s´hagi d´arribar a l´expropiació. Abans d´arribar a aquest extrem, es fan mans i mànigues per aconseguir trobar algun responsable que se´n faci càrrec. De fet, els avisos que es col·loquen a la porta d´accés al cementiri municipal han servit per localitzar familiars de propietaris de nínxols que gairebé es donaven per desapareguts i s´ha pogut solucionar diferents situacions més complexes que les de la família Porta.

El cas de l´arquitecte Emili Porta Galobart és especialment significatiu per la seva obra. Aquest berguedà va dissenyar importants edificis públics del Berguedà i també del Bages. Va signar l´edifici de l´ajuntament de Berga, inaugurat l´any 1930. A més, en aquest cas també en va dissenyar el mobiliari, la majoria del qual encara és el que es fa servir avui dia. Segons recull Anna E. Puig Rodríguez en el seu trebal de recerca «Un cop d´ull a l´arquitectura de Berga en el trànsit del segle XIX-XX. Els arquitectes i les seves obres», Emili Porta es va llicenciar en Arquitectura l´any 1915 i va treballar com a arquitecte municipal de Berga des del 1924. Va projectar el que a principi de segle XX es va considerar l´eixample de Berga a la zona de les Estaselles. També va concebre el disseny del cèntric passeig de la Pau com a ciutat-jardí i les cases Puig i Porta. També és seu el disseny del parc del Pla de l´Alemany, el panteó dels Bassacs i el panteó Vilardaga i Pujol-Thomàs del cementiri municipal de Berga, l´edifici antic de Correus, cal Tomàs Pujol al carrer Major i els nous edificis de les escoles de Bagà, Navàs i Sallent. Es dóna la circumstància que el panteó Bassacs és actualment el panteó dels berguedans il·lustres.