En la gestió diària de l’empresa és recomanable no perdre de perspectiva la gestió dels seus recursos humans, i, dintre d’aquesta gestió, un factor molt desconegut per les empreses i els seus gestors són les possibles responsabilitats que haurà d’afrontar l’empresa en cas de la producció de danys derivats d’un accident de treball o una malaltia professional. Aquestes responsabilitats es poden resumir en els factors següents.
Les sancions a imposar per l’autoritat laboral en cas que es detecti l’existència d’un comportament de l’empresa tipificat a la Llei d’Infraccions i Sancions de l’Ordre Social, normalment relacionades amb la manca d’avaluació del risc que ha comportat l’accident de treball o malaltia professional, la manca de formació efectiva del treballador o la manca d’implementació de les mesures preventives identificades en l’avaluació de riscos laborals.
El recàrrec per manca de mesures de seguretat comporta la imposició a l’empresa d’un recàrrec del 30% o del 50% sobre la pensió i altres prestacions que la Seguretat Social o els jutjats reconeguin al treballador. Únicament s’exigeix una conducta de l’empresa negligent que hagi comportat o de facto influït de manera directa o indirecta en la producció de l’accident o en l’aparició de la malaltia professional.
La responsabilitat patronal; és a dir, la responsabilitat civil pels danys generats al treballador, físics o psíquics, així com la pèrdua d’ingressos futurs que li ha comportat les limitacions mèdiques de l’accident o malaltia professional. Aquesta és l’única responsabilitat que es pot assegurar, però hem de tenir en compte que la majoria d’asseguradores exclouen el mobbing, l’assetjament sexual i les malalties professionals.
La responsabilitat penal, amb un tipus penal específic que s’imputa als responsables de l’empresa o als comandaments intermedis en funció de l’esfera de responsabilitat de cadascun en l’adopció de mesures per evitar la producció de l’accident o la producció de la malaltia professional.
Per acabar, hem de recordar que totes aquestes responsabilitats són compatibles entre si i no excloents; per tant, és habitual que les empreses hagin d’afrontar-les totes quatre.
