No era la sala Silenci ni El Sielu ni la Carpa del Riu, però gairebé. El teatre Kursaal de Manresa va donar la benvinguda ahir a 750 alumnes de secundària a ritme de discoteca, amb un discjòquei punxant música dance i provocant l'eufòria de molts dels adolescents. Però, al cap d'una hora, després dels commovedors relats de professionals d'emergències i de víctimes d'accidents, el silenci (que en aquest cas també es podria escriure en majúscules) ja s'havia apoderat totalment del teatre.
Era l´efecte buscat pels organitzadors de la Road Show, una iniciativa per conscienciar els joves sobre les terribles conseqüències que pot tenir una nit de festa amb alcohol i drogues si es decideix conduir o pujar al cotxe d´algú que no està en condicions de fer-ho. Es tracta d´un muntatge audiovisual i escenogràfic impulsat per Mutual de Conductors, el Servei Català de Trànsit i l´associació policial Trafpol, que ja estat vist els darrers anys per estudiants d´altres municipis i que ahir arribava a Manresa de la mà del Montepio de Conductors i de l´Ajuntament.
A l´inici de l´acte, el discjòquei va fer d´advocat del diable i va assegurar que, malgrat haver begut, controlava els seus reflexos i era perfectament capaç de conduir i de bufar als controls d´alcoholèmia sense donar positiu. Unes manifestacions que van ser secundades per una part de l´auditori, que va començar a emmudir, però, quan a la pantalla del fons es va passar un vídeo que intercalava escenes nocturnes de festa amb imatges tràgiques d´accidents. Una projecció, però, que encara va ser insuficient per refredar els ànims d´una part dels assistents, alguns dels quals van rebre amb xiulets el primer protagonista a aparèixer a l´escenari, quan li van veure l´uniforme policial. Xiulets proferits tot i la presència, a la platea, d´una nonbrosa representació de policies locals i mossos de Manresa.
El policia en qüestió era un caporal de la Policia Local de Manresa que, quan va començar a parlar, va fer callar de cop tot l´auditori. I no pas perquè imposés la seva autoritat, sinó perquè va començar a explicar la traumàtica experiència viscuda fa deu anys, quan va haver de comunicar a una mare que la seva filla de 3 anys acabava de morir atropellada. En el moment dels fets, la menor havia sortit d´una casa on es feia una festa infantil d´aniversari. La conductora que la va atropellar, a més, era la noia que li feia de cangur. «El primer que vaig fer en arribar a casa meva va ser anar a fer un petó a la meva filla, que també tenia la mateixa edat», va dir el caporal, mentre el públic s´empassava saliva. Moments després, aplaudiments per acomiadar-lo.
El següent a parlar va ser un bomber de Manresa que va intervenir en l´accident entre un cotxe i un camió. La conductora del turisme va morir. Al seu moneder, hi portava una foto de la seva filla, d´un any d´edat. «Vaig estar molts dies reflexionant-hi: aquella mare, abans de morir, devia pensar que mai més podria veure la seva filla, que no la veuria créixer, que no li podria donar consells... Jo, aquell dia, quan vaig arribar a casa, el primer que també vaig fer va ser fer un petó a la meva filla».
El bomber va ser rellevat per un tècnic del SEM de Berga, que va intervenir en un accident amb el resultat d´una dona morta i el seu fill de 3 anys agonitzant. Per representar-ho ahir, va treure una nina, la va deixar a terra i la va tapar amb una manta. Finalment, van salvar la vida del menor. «Quan es va acabar el servei, amb la infermera vam plorar i vam abraçar-nos».
Una doctora d´Althaia va explicar seguidament les ganes de lluitar d´un noi que va atendre a la Vall d´Hebron i que havia quedat tetraplègic a causa d´un accident, sense moure les cames i amb una mobilitat limitada dels braços.
El moment més colpidor d´ahir, però, va ser veure aparèixer a l´escenari una noia en cadira de rodes. «Hola, em dic Mireia i jo tampoc no em pensava que pogués tenir mai un accident de trànsit», va ser la seva carta de presentació. «Tampoc no ho sabia aquell dia quan vaig sortir de casa», va afegir. Anava d´ocupant d´una motocicleta, el conductor del qual, per una imprudència, va xocar amb un cotxe, i van caure a terra. «Portava un bon casc, que em va salvar el cap. Però vaig intentar aixecar-me i el cos no em va respondre». I és que dues vèrtebres se li havien trencat i li havien causat una lesió medul·lar irreversible. «Vaig perdre la feina, la parella, els hobbies... has de tirar endavant com puguis, però has de pagar un preu molt car». I, per això, es va adreçar ahir als joves demanant-los «que sigueu responsables. És millor que els vostres pares rebin una trucada vostra avisant-los que arribeu tard, que no pas una trucada de la policia».
El colofó final va ser el testimoni de la Marilina, única supervivent d´un accident on va veure morir el marit, la filla i els sogres. I, a més, va perdre el nadó que esperava. El sinistre va ser causat per un imprudent. «És una situació indescriptible. Quan ho perds tot en un accident, només veus un túnel fosc sense llum a la sortida». I va demanar un minut de silenci per totes les víctimes de trànsit. L´auditori, que ja estava callat des de feia estona, amb alguns joves sense contenir l´emoció, el va secundar de ple. Ningú ja no recordava l´ambient festiu de feia ben poc.
