El Jutjat d'Instrucció número 1 d'Igualada va decidir ahir arxivar provisionalment la causa contra les 51 persones investigades per participar en els talls de trànsit a l'autovia A-2 a l'alçada d'Òdena durant la vaga del 8-N. El jutge va prendre aquesta decisió, a petició de la fiscalia i dels Mossos, després que entre ahir i dimarts passessin pel jutjat la gran majoria de persones encausades, que es van acollir al seu dret a no declarar.

A la interlocutòria, el jutge reconeix que no ha quedat «degudament justificada la perpetració del delicte que va donar lloc a la formació de la causa». Els investigats estaven acusats d'un presumpte delicte de desordres públics, però el jutge considera que els fets «serien constitutius d'una infracció administrativa i, en cap cas, penal».

A més a més, el magistrat assenyala que el delicte de desordres públics «exigeix violència» i després de practicar diverses actuacions «no s'ha acreditat» que n'hi hagués. El jutge conclou que «la identificació dels participants és tan vaga que és pràcticament impossible atribuir cap fet a cap dels identificats, ja sigui perquè no eren allà o perquè encara que hi fossin canvia poc la narració general».

El jutge va emetre la interlocutòria poques hores després de finalitzar la segona jornada de declaracions. De fet, per a avui, dijous, hi havia programades quatre declaracions per videoconferència, que ja han quedat suspeses. La majoria dels 51 acusats pels talls a l'A-2 han seguit una estratègia de defensa comuna i s'han negat a declarar davant del jutge en la fase de diligències prèvies.

El jutge argumenta en la resolució que els fets investigats sí que poden ser constitutius de delicte, ja que «encara que es pugui pensar que van tenir lloc en el marc d'una vaga degudament convocada i legalitzada», els manifestants van tallar la carretera «més aviat perquè estaven descontents amb determinades resolucions judicials que havien motivat la posada a presó d'alguns membres de l'antic Govern de Catalunya, així com els líders de dues conegudes entitats sobiranistes».

Així doncs, argumenta el jutge, els manifestants «van aprofitar que hi havia una vaga convocada per actuar de la manera com van fer-ho» i considera que el tall a l'autovia «no té justificació ni des del punt de vista del dret a vaga, ni des del punt de vista del dret de manifestació» perquè «tan fonamental és el dret a fer vaga com el dret a no fer-la i a acudir amb normalitat al lloc de treball».

Malgrat aquests arguments, el jutge dóna validesa a l'informe fet pel ministeri fiscal i pels Mossos en què sol·liciten el sobreseïment de la causa perquè consideren que els fets «serien constituïts d'una infracció administrativa i en cap cas penal». Després de practicar les actuacions, el jutge conclou que «no s'ha acreditat» cap mena de violència en els talls a la carretera i assegura que el delicte de desordre públic «a més d'alterar la pau pública, també exigeix violència». En aquest sentit, el magistrat justifica l'obertura de les diligències d'investigació perquè considera que «no es podia descartar» l'existència de violència «només amb la lectura de l'atestat perquè no s'acreditava quins mitjans havien utilitzat els manifestants per impedir el pas dels usuaris de la via».

D'altra banda, el magistrat també conclou que les identificacions no van tenir «el més mínim rigor», ja que només va haver-hi «tres identificacions personals» i la resta es van fer «per la mera titularitat dels vehicles, cosa que ha acabat evidenciant que no es pot atribuir cap fet a cap persona concreta».