E

n el marc de la Primera Fira del Llibre del Berguedà, celebrada el cap de setmana passat a Bagà, va tenir lloc una taula rodona sobre literatura infantil i juvenil a l'entorn del llibre Et diran que llegeixis, Bernat, de Josep M. Aloy. El debat, moderat pel mateix Aloy, va tenir la presència de Llorenç Capdevila, com a escriptor i professor d'institut; Marta Luna, professora de literatura infantil; Valentí Gubianas, il·lustrador; i Jaume Huch, editor.

Tots els intervinents, avalats per les estadístiques, van coincidir a destacar que en general llegim poc, i en català encara menys. Segons unes enquestes recents, al llarg d'aquest últim any gairebé la meitat de la població catalana no ha llegit cap llibre, i tot just un quinze per cent del cinquanta per cent ho ha fet en català. És curiosa la dada que hi ha més lectors en català entre la població immigrada que entre la població castellanoparlant autòctona.

Així com saber agafar un cullerot no és sinònim de posar-se a cuinar, tampoc no és el mateix saber llegir que posar-se a llegir. I és que, com deia Marta Luna, els lectors no neixen, sinó que es fan. Per això ha d'haver-hi qui engresqui els nens a llegir, ja sigui per la via del mimetisme familiar (el nen llegeix perquè veu com a casa es llegeix) o de l'estimulació activa a l'escola. Si en els països nòrdics el jovent és més llegit que el nostre és perquè a les cases el canal de televisió més vist és de paper i es pot llegir.

L'hàbit lector, entre els nostres joves llegidors, és a més a més fràgil i efímer. Llorenç Capdevila va remarcar com, en arribar a l'institut, els nous alumnes solen valorar molt positivament la lectura, consideració que disminueix a mesura que avança l'escolaritat. En acabar l'ESO, pocs són els alumnes que continuen llegint, si més no literatura. I és que llegir, a diferència d'altres gaudis més còmodes i immediats, reclama temps, esforç i atenció.

Amb tot, fenòmens com el de Harry Potter (Enric Terrissaire, en català) han aconseguit -com el flautista d'Hamelín- arrencar de davant la pantalla del televisor més joves lectors que mai. El perquè tot aquest jovent no ha perdurat en la lectura és tot un misteri. Potser és que, al cap de set llibres, ja han deixat de ser joves.

Tots els joves saben, perquè així els ho hem dit i repetit, que la lectura els ajudarà a créixer, a ser més feliços, a adquirir llenguatge i a viure altres vides. El problema és que a molts nois no els interessa créixer, troben la felicitat en altres ocupacions, per expressar-se en tenen prou amb quatre sons guturals i, per viure altres vides, ja només els cal pitjar un botó.