E
s compleix ara el primer aniversari de la reforma laboral posada en marxa pel govern del Partit Popular a través del Reial Decret Llei 3/2012 que després va reblar la llei 3/2012. En el seu moment, la reforma laboral va ser justificada pels seus promotors com un element fonamental de cara a sortir de la crisi, reactivar l'economia i crear ocupació de qualitat. Els seus detractors en canvi, expressaven la seva convicció que la llei no crearia ocupació, sinó que la destruiria i seria poc útil per a la reactivació econòmica ja que, en realitat, el que faria seria facilitar el processos de precarització laboral. Segons aquests sectors crítics amb la política del govern, el gran objectiu d'aquesta reforma no era altre que afeblir la capacitat dels treballadors per negociar les seves condicions de treball.
Un any més tard podem concloure que els pretesos avantatges de la reforma laboral no eren més que un exercici de cinisme i de manipulació de l'opinió pública per part d'aquells que la van promoure o hi van votar a favor. Amb les dades disponibles a la mà es veu ben clar que tenien raó els que la criticaven per inútil i per injusta.
Hi ha una forma senzilla de mesurar amb dades objectives els efectes de la reforma laboral i consisteix a analitzar la relació quantitativa entre la variació del PIB i la variació de l'ocupació, abans i després de la reforma. Dit en altres paraules, es tracta de determinar quants llocs de treball es perden per cada dècima de disminució del PIB abans i després de la reforma. Si es fa aquest senzill exercici, el resultat no dóna lloc a dubtes: el valor de l'indicador dels efectes de la recessió sobre l'ocupació es multiplica per 1,86 l'any 2012 en comparació amb l'any 2009. Això vol dir que els efectes negatius de la caiguda del PIB sobre l'ocupació pràcticament es dupliquen després de l'aprovació de la reforma laboral.
Aquest indicador global dels efectes negatius de la reforma augmenta a mesura que es va afinant per a determinants col·lectius laborals. Així per exemple, arriba fins a 4,35 quan s'analitzen només els llocs de treball amb contracte indefinit. Això equival a dir que l'any 2012 es van perdre un 435% més de llocs de treball indefinits que l'any 2009 per cada dècima de caiguda del PIB.
La progressiva precarització de les relacions laborals i l'afebliment de la capacitat de negociació col·lectiva, combinada amb la feblesa de les prestacions socials, fomenten l'aparició de nous eixos de desigualtat, tal com ha posat de manifest un estudi sobre la pobresa a Catalunya relacionada amb el mercat de treball que ha fet públic aquesta setmana el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya. Segons les dades obtingudes en aquest treball, les llars en què tots els membres estan a l'atur s'han multiplicat per cinc entre el tercer trimestre del 2007 i el tercer trimestre del 2012. El més greu de tot plegat és que el fet de participar en el mercat de treball ja no és cap garantia per no caure en la pobresa. L'informe del CTESC revela que el 13,7% dels treballadors catalans ocupats es troben, si més no transitòriament, en risc de pobresa. Es tracta habitualment de treballadors autònoms, de persones amb treballs temporals o amb una jornada parcial.
Passat el seu primer any, el balanç de guanys i pèrdues de la reforma laboral és un desastre sense pal·liatius.
