S

egurament que l'Home del Sac (tal com l'anomenava la canalla manresana del 1522) se sentiria incòmode amb la vinculació del seu nom i la paraula "marca".

La "marca Manresa", diran els experts en sociologia i història, implica laboriositat, seriositat, lideratge a la Catalunya central, etc., i afegiran que guarda un "patrimoni" universal significatiu.

Aviat complirem els 500 anys de l'arribada a la nostra ciutat d'un jove noble del País Basc profund, vinculat a la Corona de Castella; curiosament en el bàndol contrari del qui després seria el seu gran amic, Francesc Xavier, la família del qual pugnava en tots els fronts per desvincular-se de la "unitat" de les Espanyes.

Precisament en un d'aquests combats, al noble de Loiola (que havia treballat àrduament des de la diplomàcia per refermar la unió Navarra-Castella) una bala enemiga li trencà la cama. Fou evacuat a la seva casa-castell, entre Azpeitia i Azkoitia: en les llargues hores d'avorriment de la seva difícil recuperació, el jove Loiola es va anar capbussant en el més profund dels seus "desitjos reals", els que hi ha rere les dèries superficials d'honors, poder i diner.

Ja era moda de l'època fer "pelegrinatges". I el seu, cap a Terra Santa, passà per Manresa, abans d'embarcar-se a Barcelona. En la nostra ciutat romangué 11 mesos essencials, on quallà el més profund de la seva visió de la vida, la seva "filosofia", la seva espiritualitat.

Els nostres carrers i el nostre riu veieren l'antic "senyor" esdevingut un "pobre" pidolaire: havia traspassat una frontera social no gens fàcil de travessar! Ara el veiem no en les corts castellanes o basques, sinó a l'Hospital de Santa Llúcia allotjat com un "sense sostre" i atenent els pobres malalts; el trobem en profund silenci interior a l'esvelta Seu gòtica carregada d'inspiració; el descobrim, retirat dels sorolls urbans, en una Cova sobre el riu Cardener, baixant, a poc a poc, al més profund de la seva interioritat, acompanyat de Jesús, fins al fons del Misteri Inefable de Déu.

L'experiència manresana va quedar recollida en els seus "Exercicis Espirituals", peça important de la història de la literatura, la pedagogia, la psicologia... En una de les seves pàgines cabdals s'autoretrata: ens parla de "dos estils" i del pelegrinatge interior de l'un a l'altre, que ell a poc a poc va anar fent. El camí de "pujar" cada vegada més en el món del "prestigi, el poder, el posseir" (tres paraules començades per "p"); el camí vers "el ser, el servei, la senzillesa" (tres paraules començades per "s").

Manresa li fou l'escola on va aprendre (utilitzem paraules seves que donen títol al Llibre dels Exercicis) a "vèncer-se a si mateix i ordenar la vida, sense determinar-se per cap afecció que sigui desordenada"; nosaltres ho podríem traduir per: "alliberar-se de les autoesclavituds i autoenganys que no permeten veure amb nitidesa allò més radical que desitgem". Un exercici d'autenticitat, de fidelitat a si mateix..., quan hom descobreix, mig astorat, que el nostre cor i el cor de Déu coincideixen.

Al món, Manresa és internacionalment coneguda per aquesta experiència ignasiana. Per això el meu atreviment d'ajuntar les paraules "marca Manresa" i "Ignasi de Loiola".

En l'haver històrico-cultural de Manresa hi ha aquest "patrimoni". Aquest és el "missatge" que guarda de segles i que recordarà de manera especial d'aquí a nou anys, quan complim mig segle del 1522. En aquells 11 mesos els nostres conciutadans van tractar el pelegrí amb un afecte exquisit; quan marxà cap a Barcelona rumb a terra Santa, el volgueren acompanyar fins al Pont de Vilomara una munió de manresanes i manresans que havien descobert "quelcom" en ell, i dels quals ell havia rebut molt.

Segurament que en els anys en què preparem aquesta efemèride seran bon nombre els pelegrins que refaran novament el camí (exterior i interior) de Loiola a Manresa. En arribar a casa nostra els oferirem respirar, com Ignasi de Loiola, els aires de transformació interior que permetin organitzar la vida, com Jesús, el nou "senyor" d'Ignasi de Loiola, des del ser, la senzillesa i el servei.

Això vol dir per a molts, arreu del món, la "marca" Manresa.