El Consell d'Alcaldes del Bages va celebrar dimecres passat a la nit una reunió especial dedicada de forma específica a la problemàtica de la C-55 i la C-58 (eix del Llobregat sud i carretera vella de Terrassa) que va comptar de forma extraordinària amb la presència del director general d'Infraestructures de Mobilitat, Xavier Flores, i del secretari de Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font. Durant el debat sobre la necessitat de prendre mesures per garantir-ne la seguretat i dotar el Bages d'una comunicació amb l'àrea de Barcelona realment competent, va sorgir inevitablement el paper que en aquest objectiu ha de tenir l'autopista de Manresa. Segons ha pogut saber aquest diari, i tal com vàrem publicar divendres, alguns dels batlles -de forma especial l'alcalde de Navarcles, Llorenç Ferrer- van posar a sobre la taula la necessitat que es facin públiques les condicions de la concessió que explota Autema, una dada sense la qual és impossible fer plantejaments rigorosos sobre quin ha de ser el paper de la C-16 i quines mesures es poden prendre per alliberar-la o per fer-hi polítiques de promoció del trànsit que treguin pressió a les seves veïnes gratuïtes.

Curiosament, els dos representants de la Generalitat van assegurar que no hi ha cap problema per donar a conèixer les condicions de la concessió, perquè aquestes són públiques. Efectivament: ho són i, per tant, no hauria de caldre demanar-les. Però el fet incontestable és que mai no han estat facilitades. No ho han fet governs de CiU -els que van signar la concessió i la posterior ampliació- ni tampoc els del tripartit, cosa que ha generat entorn d'aquest contracte un aura de misteri que és radicalment contradictori amb les normes de funcionament de les institucions públiques en una democràcia. Autema té una política de mutisme sistemàtic i les institucions de les quals depèn han abonat sempre aquest mutisme. Per això sempre que aquest diari ha demanat veure les clàusules, ja sigui a l'empresa o a la Generalitat, ha rebut evasives. Alcaldes que han fet el mateix intent han tingut idèntica resposta. I no ha servit de res denunciar des d'aquestes pàgines que la manca de transparència d'aquest contracte va directament en contra de la legalitat. El fet és que a hores d'ara és un veritable misteri la quantitat de diners que suposaria un eventual rescat del peatge per convertir la C-16 en una via gratuïta. I aquesta xifra, òbviament, és imprescindible per prendre decisions polítiques importants sobre el futur de les comunicacions entre la Catalunya Central i l'àrea metropolitana.

Que els governs no hagin estat transparents i que les oposicions no hagin estat exigents respecte d'això crea una sensació molt inquietant. Fa malpensar. Però, en tot cas, en aquests moments Ricard Font i Xavier Flores no poden defugir el fet que han rebut una petició directa de representants electes, i que ells han admès que no hi ha problema. Si no n'hi ha, esperem veure de forma immediata aquesta concessió detallada a la taula dels alcaldes dels municipis afectats i a disposició dels ciutadans.