Opinió: m'exalta el nou, m'enamora el vell

L'alcalde de Gironella valora les decisions preses per l'extinta CDC al congrés fundacional del Partit Demòcrata Català

11.07.2016 | 17:42
Opinió: m'exalta el nou, m'enamora el vell

Aquestes paraules que el President Puigdemont ha expressat a la cloenda del congrés fundacional del Partit Demòcrata Català són el resum més clar de la barreja de moments que alguns hem tingut l´oportunitat de viure, i que intentaré resumir en 5 moments que, per a mi, han estat especials.

1. Convergència és una gran història d´èxit. Sí, tal com ho llegiu. Gairebé 40 anys després de fundar-se aquesta eina de transformació del país, aquest cap de setmana ha tingut un enterrament davant més de 1.000 militants. No és cap broma, és la constatació que algunes actituds han fet massa mal a un partit per poder mirar amb confiança la gent que ens diposita (o dipositava) la confiança. Per a alguns, han estat gairebé 40 anys treballant de valent sota el projecte. Per a altres, com jo, han estat 13 anys d´aprenentatge constant i de compromís cada cop més ferm que aquesta era l´eina necessària per fer avançar pobles, ciutats i el país.

2. El «coitus interruptus» per batejar el nou partit. Era un aspecte important i sobre el qual calia que tothom poguéssim dir-hi la nostra, però potser això no estava del tot previst. La realitat: una sensació generalitzada que calia replantejar les propostes inicials i escoltar més els associats que volien també «parir» el nou partit. No va ser una decisió fàcil de prendre, però les hores posteriors demostren que calia prendre aire, distància per una estona i reformular les propostes. Només així tothom se les podria fer seves.

3. Els passadissos i els cafès, marca de la casa. Això és quelcom natural en un congrés, però alguns cafès d´aquest cap de setmana són per al record. Jo en vaig tenir un, amb la Marta Pascal. Bona amiga, amb projecció de futur, i segurament a l´ull de l´huracà uns dies enrere. Va servir per conèixer que no tot s´hi val en política, que no es poden utilitzar ni cremar noms a l´atzar per un simple aprofitament personal. A ella li ha passat, i als seus trenta i pocs anys no estem en condicions de perdre capital humà d´aquesta magnitud. Almenys, jo no hi estic disposat.

4. La JNC segueix forta i marca el camí. Són els joves, els valents i els pioners en moltes propostes, veure com les seves aportacions marcaven tendència a la resta d´associats i que algunes de les «famílies» del nou partit hi anaven constantment a negociar propostes, és motiu d´orgull per als qui n´hem format part una pila d´anys. La JNC segueix sent el motor dels canvis al nou partit, i és imprescindible que tots prenguem nota del que ens diuen: més renovació, més transparència, menys duplicitats de càrrecs i sobretot més proximitat a la ciutadania. Prenem-ne nota, són els joves però ens han marcat el camí.

5. El naixement del Partit Demòcrata Català. Ha estat el moment més esperat i alhora aplaudit a la sala. Per votació de tothom, aquest ha estat l´escollit. Haurem encertat? Haurem errat en la decisió? Això queda en un segon pla quan la decisió ha estat presa per tots els presents. Sense cap impediment ni limitació. Votant igual o diferent que el company del costat o que el mateix President Puigdemont. I a mà alçada!
La suma de tots els moments expressats i altres que un s´emporta en el record són tan sols la primera mostra que el nou Partit Demòcrata Català va de debò. Que tenim ganes de tornar a ser la referència de molts ciutadans del país i que no més amb la credibilitat demostrada de congressos com el d´aquest cap de setmana, això serà possible. Amb el millor record, coneixement i reconeixement de CDC, però també amb l´esperança, la il·lusió i l´empenta del partit que tot just comença a caminar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema