En l'actual etapa institucional espanyola s'han presentat dues mocions de censura contra el president del govern davant el Congrés dels Diputats. Una va anar a càrrec del PSOE i proposava Felipe González com a candidat alternatiu al llavors president Adolfo Suárez. L'altra la va presenta el PP i proposava al seu llavors màxim dirigent, Fernández Mancha, contra el president Felipe González. Totes dues sabien que estaven destinades a perdre la votació, però el que cercaven no era la victòria sinó l'altaveu, l'amplificador mediàtic per donar a conèixer les virtuds del protagonista com a aspirant viable a ocupar seriosament les estances del palau de la Moncloa.
El PSOE va presentar la seva moció l'any 198o, quan Suárez ja tenia problemes de solitud dins del seu mateix partit. Felipe González el va agafar de sorpresa. El mecanisme de la moció té dues parts: en una el promotor explica els defectes del governant censurat, i en la segona el candidat alternatiu exposa el seu programa i se sotmet a debat. En aquell cas, la censura de Suárez va anar a càrrec de la llengua viperina d'Alfonso Guerra, que va castigar-lo sense pietat, i després Felipe González es va presentar com a alternativa jove, moderna, sòlida i fiable. No va guanyar la votació però la seva imatge de potencial estadista va guanyar molts punts. Dos anys i un cop d'estat més tard seria president. I a ell li va presentar una moció de censura Hernández Mancha, que simplement intentava donar-se a conèixer perquè, en no ser diputat sinó senador, no podia debatre cara a cara amb González. Li va sortir el tret per la culata, ja que la rèplica pel cantó socialista no la va donar González sinó Guerra, que es va aplicar a fons i el va fer miques.
La moció anunciada ahir per Pablo Iglesias i la direcció de Podem tampoc no té cap possibilitat de prosperar, perquè Ciutadans mai de la vida no li faria costat i un PSOE en procés de primàries no s'embolicarà en una iniciativa que només busca atraure els focus sobre els podemites. Aquests surten d'un procés assembleari que ha deixat cicatrius i malden per aparèixer com els únics veritables flagells de la corrupció del sistema, que ara resumeixen en la paraula «trama». Iglesias vol pujar a la tribuna i fer un discurs de candidat a cap de govern. I pel mecanisme de la moció, tots els altres grups l'apedregaran convenientment. És una jugada arriscada, de la qual no se sap si sortirà glorificat o abonyegat.
