Fa meys d'una dècada, tal com recollíem en l'edició d'ahir, hi havia plantejades tres idees ferroviàries ambicioses per al Bages: el ferrocarril transversal i, sobretot, dues més de locals: un tramvia que connectaria Manresa amb Sallent i Súria i un túnel que connectaria la Renfe i els 'Catalans' a Manresa. Aquesta darrera, molt costosa, proporcionaria no només una eina de comunicació interior de Manresa realment transformadora, sinó que potenciaria dues línies avui desconnectades; la del tramvia era menys espectacular i podia fer servei a menys persones, però partia d'infraestructures existents. No només no n'ha avançat cap sinó que, de fet, totes tres han estat considerades inversemblants, també pels mateixos bagencs. Però el cert és que estem veient inversions de FGC de 401 milions a Terrassa i de 430 milions per ampliar la infraestructura soterrada. Al Vallès hi ha molt més públic, però també és cert que són xifres enormes per a obres no imprescindibles. ¿Realment és inevitable caure sempre en el pensament que coses així són impossibles al Bages, quan se n'estan fent de més grans just al costat?
