The Gramophone Allstars, aire fresc per tornar al jazz jamaicà

Són una de les majors bandes de reggae-jazz del moment i els impulsa "la voluntat de recrear l'esperit dels músics jamaicans de principis dels seixanta", però "a la nostra manera", ja sigui amb temes propis o versions, ha explicat a Efe Genís Bou, el director musical de la banda.

The Gramophone Allstars Big Band, nascuts entre La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) i Barcelona, naveguen en un embolic d'etiquetes musicals que parteixen del jazz, blues i soul, en concret del ska-jazz, també conegut com a jazz jamaicà, i oscil·len cap a l'alternatiu per la fusió amb el reggae i els tints de folk, fins i tot amb tocs de rock i electrònica.

"D'indie, el que tenim és que som independents, en el sentit que quedem fora del circuit comercial", assenyala Bou, desmitificant el gènere "calaix de sastre".

"Som un grup eclèctic", afegeix el director per sintetitzar la filosofia d'un conjunt jove que uneix Lluc Casares, Vic Moliner o Adrià Plana amb la singular veu de Judit Neddermann.

El seu últim àlbum, "Jazzmaica", inclou temes de composició pròpia, com "Sophisticated Babylon", del saxo alt i soprano Lluc Casares, i "Wise two", que no és una cançó més, sinó que fa funció d'interludi en el disc i que Bou defineix com un tema tranquil amb una "energia intensa que flueix, però amb un ritme contingut", i potencia el seu valor estètic, el plaer de ser escoltada.

És la classe de temes que s'escoltaran a la sala Jamboree, dins del Festival Mas i Mas, en un ambient íntim, ben diferent al de les festes populars en les quals sovint toquen.

En aquest escenari es donarà protagonisme als solos, per "comunicar amb més proximitat" a un públic davant el qual també tindran l'oportunitat de "contextualitzar la seva música" amb breus explicacions.

I és que el reggae, "després de mig segle d'història, gaudeix de molt bona salut" però "continua sent un gènere independent, no mou masses, encara que puntualment artistes com Bob Marley hagin despertat un interès mediàtic per damunt d'allò normal", ha valorat Bou.

Però "el seu públic és molt fidel, és de festivals", celebra el líder de la banda, que va passar pel Festival Sons Solers, en un escenari "amb molta personalitat", a l'entorn natural de Sant Pere de Ribes (Garraf), on van coincidir amb els altres caps de cartell, The Excitements, amb qui "comparteixen inquietuds musicals".

I és que The Gramophone Allstars ha ofert més de 40 concerts des de l'any passat, entre els últims en el Festival Cruïlla de Barcelona, en el Jazz Festival de L'Estartit (Baix Empordà) i al Rototom de Benicàssim (Castelló), on van actuar dilluns passat.

L'elecció dels temes que es versionen va precedida d'un treball gairebé d'investigació, d'escoltar els grans jazzistes i les seves posteriors versions jamaicanes per a disseccionar "amb què es queden de la versió original" perquè sigui el punt de partida.

"L'únic criteri és que la cançó sigui versionable i que ens agradi. No busquem temes molt estranys ni súper coneguts, ni d'un músic en concret", malgrat que músics com Stevie Wonder siguin un referent que versionen de forma recurrent.

"L'objectiu és crear un repertori coherent, evitant que les cançons s'assemblin molt entre elles o que no tinguin res a veure entre elles", ha especificat Genís Bou.

El punt d'inflexió va ser a l'estiu del 2014, ja amb tres discos a les seves esquenes, quan la banda de 8 membres gairebé es va duplicar fins als 15 músics per preparar un quart àlbum diferent de tot l'anterior: "Jazzmaica", un projecte que "venia de lluny".

Bou considera que "era el moment oportú per fer el pas, ja que "la banda ja era sòlida, teníem experiència junts i els engranatges funcionaven". Així, en el nou inici "no tot començava de zero, la base rítmica seria la mateixa, només que s'afegien instruments de vent".

"Ser un grup tan gran és un repte" i l'adaptació va ser "laboriosa", en especial per les qüestions logístiques, com "trobar temps per assajar i les gires", ja que, malgrat que a Bou no li va costar convèncer els músics perquè pugessin al carro de la Big Band, cadascun manté la seva carrera individual.

La fórmula que el director ha trobat passa, d'una banda, per "afinar la planificació" de tot, des d'horaris fins a partitures, ja que "quan escrius música per a quinze, si no està tot molt escrit i clar, els assajos no funcionen".

D'una altra banda, "cal ser més imaginatiu per trobar solucions" i "fer malabarismes", per exemple, jugant amb substituts, artistes joves o en formació per als quals tocar amb The Gramophone Allstars significa una oportunitat professional.

Els reptes futurs del conjunt català passen per tocar més fora de Catalunya, a la resta d'Espanya, on han fet unes quantes incursions, i després a l'estranger, ja que des del 3 de juny "Jazzmaica" es ven també al Japó.