De Falla: Noches en los jardines de España
Bertrand Chamayou i Ludovic Morlot
Repertori
Claude Debussy: La damoiselle élue (1887-1888; rev. 1902) 20′
Camille Saint-Saëns: La muse et le poète en mi m, op. 132 (1910) 17′
Manuel de Falla: Noches en los jardines de España (1909-1915) 23′
Maurice Ravel: Concert per a piano per a la mà esquerra (1929-1930) 19′
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Bertrand Chamayou, piano
Vlad Stanculeasa, violí
Charles-Antoine Archambault, violoncel
Marta Mathéu, soprano
Anna Alàs i Jové, mezzosoprano
Cor de noies de lOrfeó Català
Ludovic Morlot, direcció
Programa
Després dun ús literal del cant popular en obres anteriors, Noches en los jardines de España és lobra més brillant de letapa de maduresa de Manuel de Falla, de la mateixa època que Siete canciones populares españolas o El amor brujo, un període que cristal·litza en la sublimació del material popular i la recreació dun folklore imaginari. Els Jardins dEspanya de Santiago Rusiñol representen lorigen creatiu de la partitura: al davant, la naturalesa ordenada per lésser humà; al fons, la visió salvatge i descontrolada daquesta naturalesa, tot plegat envoltat duna atmosfera dintimitat i misteri. Quatre nocturns per a piano en els seus inicis, finalment van acabar sent tres peces per a piano i orquestra amb una inesgotable evocació dimatges plàstiques des del primer jardí (En el Generalife) sobre una Granada somiada, que aleshores Falla només coneixia a través de lobra Granada, guía emocional de María Lejárraga.
Desig i mort es donen cita a La Demoiselle élue, escrita per Claude Debussy en ple fervor wagnerià, una cantata sobre el poema de Dante Gabriel Rossetti, que recull latmosfera evocadora, tant del text com de loli homònims.
Escrita en memòria duna amiga i admiradora, i estrenada per Eugène Ysaÿe i Joseph Hollman en un moment de gran reconeixement de la seva obra, La muse et le poète (La musa i el poeta) ofereix un magnífic exemple de lestil líric i refinat de Camille Saint-Saëns, que dota els solistes duna gran llibertat expressiva.
Pocs concerts per a piano dels últims cent anys gaudeixen de la força simbòlica del Concert per a la mà esquerra, una de les obres més rodones de Maurice Ravel, composta per al pianista Paul Wittgenstein, que havia perdut el braç dret a la Primera Guerra Mundial.