04 de desembre de 2020
04.12.2020
Regió7

El Berguedà, l'Anoia i el Bages lideren el rànquing de mortalitat per covid-19

La Catalunya Central surt molt malparada del recompte de víctimes mortals per la pandèmia en comparació amb la resta del país

03.12.2020 | 23:40
Personal sanitari a l'UCI de Sant Joan de Déu de Manresa |

Els gairebé cinc morts per cada mil habitants que hi ha hagut al Berguedà des de l'inici de l'epidèmia de covid-19 encapçalen el rànquing de mortalitat de les comarques catalanes que tanca el Pallars Sobirà amb 0,2.

I no es tracta només del Berguedà, l'Anoia és la tercera comarca catalana en mortalitat amb 4,4 víctimes per cada mil habitants i el Bages és la quarta amb 3,3.

De les quatre comarques amb més mortalitat, tres són de la Catalunya central. Només hi ha pel mig la comarca del Priorat, que és la segona del rànquing amb 4,5 defuncions per covid-19 per cada mil habitants, segons les dades del departament de Salut de la Generalitat comptabilitzant fins al dia 2 de desembre.

La cinquena posició l'ocupa Osona amb gairebé tres morts per cada mil habitants.

El Moianès és la setena comarca, amb 2,6; l'Alt Urgell, la número 23 (1,1); la Cerdanya, la 27 (0,98), el Solsonès, la 31 (0,9).

El Barcelonès, amb tota l'aglomeració poblacional que té ocupa la sisena posició, amb 2,8 defuncions atribuïdes a la covid-19 per cada mil habitants.

El Solsonès és l'excepció a la regla dels pèssims indicadors pel que fa a víctimes mortals a la Catalunya central, situant-se en la posició 31 del conjunt de les 42 comarques catalanes.

També presenten valors que les situen en un terme mitjà o baix les comarques de muntanya de l'àmbit de cobertura del diari com són la Cerdanya i l'Alt Urgell.

Les comarques del Berguedà i del Bages quadrupliquen o tripliquen l'afectació mortal de l'epidèmia de la meitat de comarques del país i pel que fa a gairebé tota la resta la dupliquen.

Amb valors per sobre de dos però inferiors als de les comarques que ocupen els primers llocs del rànquing, a banda de les ja esmentades, només hi ha el Pla de l'Estany, la Garrotxa o el Baix Llobregat.

La primera resposta que se li pot donar a una situació com aquesta és que es tracta de comarques amb una població més envellida que a la resta del país.

També es pot argumentar que una epidèmia no afecta a tots els territoris per igual i a la Catalunya central, en aquest cas, el coronavirus ha estat especialment actiu.

Però seria necessari que hi hagués una explicació molt més aprofundida i que donés sentit a la cruesa de les xifres.

Segons les darreres dades del departament de Salut de la Generalitat, la regió sanitària de la Catalunya central té un total de 22.805 casos confirmats per PCR o tests d'antígens, 167 més en les últimes hores. La xifra s'eleva a 25.387 si es tenen en compte les altres proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 1.861 persones en aquesta regió, dues més que en l'anterior balanç. S'han notificat 29 defuncions entre el 23 i el 29 de novembre, per les 32 de la setmana anterior.

El risc de rebrot va pujar a 257, vuit punts més que el dia abans. La setmana anterior era de 392. La taxa de reproducció del virus puja quatre centèsimes, fins al 0,84 (la setmana del 16 al 22 de novembre era de 0,94). La taxa de confirmats per PCR o test d'antígens per 100.000 habitants és de 129. La incidència a 14 dies és de 325, pels 433 de la setmana del 16 al 22 de novembre. El 6,38% de les proves que es fan són positives.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook