Per a la seva residència com a infermera, Sònia Prada, de 27 anys, nascuda a Figueres, buscava un entorn rural on desenvolupar la seva formació vinculada a l’especialitat d’infermeria familiar i comunitària. Finalment, ha trobat una plaça al CAP de Santa Margarida de Montbui, a l’Anoia.
Com va decidir fer l’examen per convertir-se en infermera resident?
Feia temps que tenia la sensació que, durant la carrera, ens havien donat pinzellades de tot, però que no havíem aprofundit en res. Aleshores vaig pensar que especialitzar-me en algun àmbit em donaria la confiança suficient per començar a treballar.
Tenia clar que el seu àmbit era el de la infermeria familiar i comunitària?
Sí, és l’única cosa que tenia clara. Des del meu punt de vista, és l’especialitat més completa, ja que es basa en la promoció de la salut al llarg del temps, en acompanyar a les persones des que són infants fins que són ancians. De fet, és la porta d’entrada al sistema de salut i la que té la responsabilitat de generar un vincle amb el pacient.
Per què creu que és una especialitat menys atractiva per alguns professionals?
Probablement, és menys atractiva perquè socialment està poc valorada. A vegades té més prestigi l’infermer que està en un entorn hospitalari, més que no pas el que està en un CAP, i és una llàstima perquè crec que l’atenció primària és la peça clau de la sanitat pública.
