Segueix-nos a les xarxes socials:

Imatge d'arxiu d'una tintoneraJordi Riera / Sotamar

Carnívors pelàgics

«No hi ha més taurons, hi ha més mòbils a la platja»: cinc mites sobre aletes a la costa

Tots els experts consultats coincideixen: «No està passant res especial». Aquesta és la reacció de la ciència davant els vídeos d’aletes a la costa que s’han viralitzat en les últimes setmanes. Al Mediterrani hi ha taurons, és clar, sobretot tintoreres (‘Prionace glauca’). Però que siguin allà no és sinònim de perill, més aviat és una «bona notícia».

Gàdor Muntaner, oceanògrafa experta en taurons, explica el motiu de l’alegria: «Són grans depredadors marins i, per tant, són una espècie paraigua que regula l’ecosistema». Però matisa: «En realitat, que siguin a prop de la platja, no és bon senyal per a aquell individu en concret. Són animals pelàgics que viuen a les profunditats. És a dir que, si ronden per la costa, sol ser perquè estan febles, desorientats o tenen paràsits, per exemple».

«És pràcticament impossible que una tintorera mati un humà»

Jordi Riera, director de Sotamar, una empresa d’immersió al Cap de Creus que s’encarrega del seguiment dels taurons blaus (així es diuen també les tintoreres) a la zona, encara va més lluny: «Quan veus una tintorera, el que estàs veient és una supervivent. És un animal que al Mediterrani està en perill crític d’extinció; la seva població en aquest mar s’ha reduït un 97% en 100 anys».

Amenaça falsa

Sovint el poc coneixement dels banyistes provoca alarmes innecessàries. En primer lloc, perquè les tintoreres no suposen cap amenaça per als humans. En segon lloc, perquè moltes vegades hi ha confusions i el que s’està albirant no és un tauró, com va passar el cap de setmana passat a Portbou (Alt Empordà).

La gent que era a la platja va detectar dues aletes grises. Molts van sortir de l’aigua molt de pressa, per por dels suposats taurons. Al final va resultar que no eren dos animals, sinó un. I no era una tintorera, com va anunciar l’alcalde del poble. Es tractava d’una espècie semblant al peix espasa, comú al sud del Mediterrani, anomenada marlí del Mediterrani o agulla del paladar (‘Tetrapturus belone’). Altres vegades es confon directament amb un peix espasa o amb un peix lluna.

Davant aquests episodis de «sobreactuació» que es repeteixen cada estiu, els especialistes en taurons desmunten alguns mites sobre aquest animal temut sense gairebé motius.

«Quan veus una tintorera, estàs veient una supervivent. Al Mediterrani, la seva població en aquest mar s’ha reduït un 97% en 100 anys»

Registra't i no et perdis aquesta notícia!

Ajuda'ns a adaptar més el contingut a tu i aprofita els avantatges dels nostres usuaris registrats.

REGISTRA'T GRATIS

Si ja estàs registrat clica aquí.