El president de Burkina Faso, Roch Kaboré, ha estat detingut pels militars en un aparent cop d’Estat, segons ha confirmat a l’agència EFE aquest dilluns un alt cap de l’Exèrcit d’aquest país de l’Àfrica occidental. «L’han detingut al seu domicili i l’han portat a una caserna» a la capital burkinesa, Ouagadougou, ha afirmat aquesta font, que ha demanat l’anonimat.
La detenció s’ha dut a terme després de d'una jornada de diumenge marcada per la tensió a Burkina Faso, on es van sentir trets a diverses casernes militars en un presumpte motí per exigir millores a les forces armades.
Segons aquesta font, les autoritats van mantenir durant la nit negociacions amb els amotinats que semblen haver fracassat. Els tirotejos se sentien a prop de la residència presidencial. Alguns soldats també han pres posicions davant la seu de la televisió estatal RTB i s’espera que els revoltats facin una declaració aquest dilluns per revelar les seves intencions, segons han informat mitjans locals.
Crides a la calma
L’arrest de Kaboré també ha tingut lloc després que la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental (CEDEAO) expressés en un comunicat a mitjanit la seva «gran preocupació» pel motí de diumenge, demanés «calma» i instés els militars a afavorir «el diàleg amb les autoritats».
El comunicat es va publicar després que el Govern burkinès imposés diumenge un toc de queda nocturn després del motí.
El Govern de Kaboré (president de Burkina Faso des de finals del 2015) va buscar així mantenir el control de la situació al país, després d’un dia que va començar amb temors d’aldarull arran dels trets sentits de matinada en diverses casernes de l’Exèrcit.
L’Executiu va desmentir diumenge que es tractés d’un intent de cop d’Estat i, en una entrevista a la televisió, el ministre de Defensa, el general Aimé Barthélémy Simporé, va assegurar que «cap institució pública» s’havia vist «pertorbada».
Si bé les raons dels trets no es van confirmar oficialment, mitjans locals van indicar que es va tractar d’un motí per exigir millores al Govern, entre les quals, més mitjans per lluitar contra el terrorisme gihadista (del qual habitualment són blanc les tropes burkineses), i la dimissió d’alts càrrecs militars i d’intel·ligència.
Militars colpistes
Un dels centres afectats és un campament que allotja presoners militars detinguts per un intent de cop d’Estat el 2015, entre els quals destaca Gilbert Diendéré (un dels homes forts de l’expresident Blaise Compaoré).
Durant el dia, hi va haver concentracions populars en recolzament a l’Exèrcit a la capital, Ouagadougou, entre altres incidents.
També es va cremar una seu del partit governant, el Moviment del Poble per al Progrés (MPP).
Aquest mateix mes ja hi havia hagut a Burkina Faso 15 detencions (deu soldats i cinc civils) en relació amb un presumpte intent colpista.
Dissabte passat, el país va viure una nova jornada de manifestacions no autoritzades, convocades per grups de la societat civil per expressar el gran descontentament social per la inseguretat generada per la violència gihadista i la falta de resultats del Govern a l’hora d’aturar aquest problema.
Els atacs gihadistes a Burkina Faso solen atribuir-se a grups afiliats tant a la xarxa terrorista Al-Qaida com a l’organització Estat Islàmic (EI), especialment a la regió del nord del Sahel, però s’ha expandit a regions veïnes i, des del 2018, a l’est del país.
La inseguretat ha ocasionat que el nombre de desplaçats interns ascendeixi a una mica més d’1,5 milions, segons dades del Govern burkinès.
