Quiosc

Regió7

Immigració

Tanca de Melilla: per què hi ha cada vegada més migrants i més morts?

Tragèdia a la tanca de Melilla.

Tragedia en la valla de Melilla. Actuación policial marroquí.

Para ver este vídeo regístrate en Regió7 o inicia sesión si ya estás registrado.

Tragedia en la valla de Melilla. Actuación policial marroquí. Juan José Fernández

Arrossegats per terra per col·locar-los en una esplanada; colpejats amb porres alguns que miren d’aixecar-se; prèviament, trets de pots de fum contra una multitud confusa i en plena allau... Les imatges apòcrifes de la tragèdia que va viure la tanca fronterera de Melilla pel costat marroquí recullen el moment més terrible de la gestió marroquina de la immigració il·legal subsahariana des que aquest país i Espanya van reprendre les seves relacions. 

Passats tres dies de la tragèdia, no s’ha constituït, i no sembla que es porti a terme, cap comissió governamental d’investigació. Només hi ha el testimoni gràfic, que ha estremit tot Europa, i que aixeca tota mena de dubtes sobre la possibilitat d’un tràgic enduriment de l’acció policial marroquina per aturar les onades humanes que s’estavellen contra la tanca de Melilla.

Però des de la ciutat autònoma espanyola no s’ha remès a la Moncloa ni a Interior cap informe parlant de mà dura policial marroquina, segons asseveren a aquest diari fonts governamentals de Melilla. Fins ara, la versió dels fets que coneix el Govern d’Espanya és la que, durant una allau d’unes 2.000 persones cap a la tanca fronterera, prop de 500 d’aquestes persones es van amuntegar intentant passar a territori espanyol per una porta del centre fronterer del Barri Xino, que havia aconseguit obrir un dels migrants, amb una allau que en va matar una vintena per asfíxia o esclafament quan les files del darrere empenyien les de davant, i també quan un grup que escalava cap a la teulada del centre de control es va precipitar sobre els que eren sota.

«Lamentem les morts, però un estat no pot permetre que les màfies violentin fronteres. El que no podem assumir són atacs violents. Europa ha de prendre consciència del fenomen migratori, anirà a més», ha dit el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, aquest dilluns després d’un homenatge a les víctimes del terrorisme al Congrés (informa Miguel Ángel Rodríguez). En el relat governamental dels fets –flanquejat per unes molt polèmiques declaracions del president Pedro Sánchez– per sobre del dol remarquen aquests dies dos aspectes: la participació de màfies en les onades i la violència dels immigrants, que van llançar una pluja de pedres i pals sobre els gendarmes i, ja a aquest costat de la tanca, sobre els guàrdies civils.

Més gent, més perill

Des del 6 de febrer de 2014, quan, a la frontera del Tarajal, a Ceuta, al cantó espanyol, van morir ofegats 15 immigrants després d’una polèmica actuació de la Guàrdia Civil, no s’havia conegut un fet més luctuós a les molt calentes fronteres d’Espanya a l’Àfrica.

Les fonts policials espanyoles consultades no aprecien un canvi en el comportament dels gendarmes marroquins davant els subsaharians. «No hi ha material d’intervenció nou, ni fan servir més duresa de l’habitual; sí que hi ha més agents, però és que també hi ha molts més immigrants baixant cap aquí», explica un veterà guàrdia civil de Melilla.

I, en canvi, el panorama està canviant respecte a anteriors assalts a la tanca. El 2 de març es va produir una altra allau multitudinària contra els barrots de Melilla. Un primer recompte policial xifrava en 2.500 els participants; un altre de més mesurat i posterior en donava 1.000. Prop de 500 van aconseguir entrar en territori espanyol. I aquest, l’intent més gran d’assalt que es recordava a la ciutat en cinc anys, va ser el començament d’un canvi de tendència, segons refereixen les esmentades fonts. Fins aleshores, a Melilla es coneixien assalts d’entre 300 i 400 persones, 500 com a màxim. A partir d’aquest cas, baixen de les muntanyes pròximes a Nador fileres molt nombroses, que superen el miler de persones intentant trepitjar territori europeu.

A aquestes fileres multitudinàries, el Marroc ha respost amb un dispositiu d’intercepció més ampli en efectius, i ara ja sovint dotat de material antiavalots. Aquest material va tenir el seu paper en l’allau de divendres. Els pots de fum també van poder contribuir a acorralar els migrants contra un racó en ‘L’ de la tanca, al costat de l’edifici de control fronterer del pas del Barri Xino de Melilla. En els vídeos que han transcendit, els antiavalots marroquins disparen diversos pots contra un munt de persones que miren d’escalar, els uns sobre altres, cap a la teulada, fins que tot aquest grup cau sobre els que hi ha a sota.

Els assalts a la tanca són ara menys nombrosos, però amb molts més homes. L’altra diferència respecte a casos anteriors és la violència. Mostrant cascos esquerdats, diversos sindicats policials han denunciat els efectes de la pluja de pedres que va caure a sobre dels guàrdies i policies al costat espanyol de la frontera. També, i molt més intensa, va caure sobre els agents marroquins. En altres ocasions, els migrants acudeixen amb ganxos metàl·lics a les mans, amb els quals intentar escalar el reixat. Aquests ganxos es converteixen en armes davant les càrregues policials.

Per a un comandament policial ceutí també consultat, la tragèdia de divendres a Melilla s’hauria pogut evitar, i culpa el Marroc: «No es pot deixar que s’embassi tanta gent a prop de la frontera. Una vegada que es posen a córrer contra la tanca, l’estrany és que no es produeixin més desgràcies». Hi ha, no obstant, una norma generalitzada de congruència, proporcionalitat i oportunitat a l’acció d’un esquadró antiavalots davant una multitud. «Si està la gent amuntegada, clar que no se l’ha d’arraconar més, però caldria ser allà en aquell moment per entendre-ho», opina aquesta font. Sobre l’absència de personal sanitari d’emergències al dispositiu no opina; només ho certifica.

Càrrega al Gurugú

Divendres passat, un guàrdia civil impactat per les imatges que havia vist del costat marroquí de la tanca de Melilla comentava a aquest diari: «No es poden aturar 2.000 persones a peu de tanca. Això és una bogeria». I sembla que els gendarmes marroquins miren de dissoldre les onades de migrants quilòmetres enrere, al mont Gurugú, on es refugien en campaments cada vegada més multitudinaris.

Càrregues contra persones que intenten saltar la tanca fronterera de Melilla

Càrregues contra persones que intenten saltar la tanca fronterera de Melilla

D’això en dona fe un altre vídeo apòcrif. Una batalla campal cap al tard, mehanis i gendarmes marroquins contra migrants subsaharians. Crits, carreres i pedrades. Un vídeo d’un policia marroquí mostra agents de l’ordre d’aquest país abillats amb material antiavalots desplegats en un tàlveg i una faldilla del mont Gurugú, a les proximitats de Nador i de Melilla. El vídeo vindria a acreditar que la policia marroquina mira de dispersar els campaments de subsaharians en aquesta muntanya, que s’han fet molt grans, i que són el punt de partida de les grans riuades humanes que xoquen contra la tanca fronterera de Melilla. 

El vídeo està gravat per un dels gendarmes intervinents en el dispositiu. A les imatges, els agents retrocedeixen quan els migrants els rebutgen a pedrades, i avancen en conats.

Fonts policials espanyoles de la ciutat de Melilla situen la càrrega policial dimecres passat, però altres fonts de semblant solvència dubten que el vídeo tingui cap relació temporal amb els dramàtics successos de divendres passat.

Compartir l'article

stats