«La inflació et passa per sobre. No hi ha altre tema de conversa en el sector ara mateix», explica el conseller delegat Albert Cots, de la constructora Cots i Claret. L’increment dels costos del material és la gran preocupació del sector de la construcció ara mateix després que el nivell de demanda d’obres ja s’hagi recuperat després de la pandèmia de la covid-19.
El preu de les matèries primeres han augmentat molt des de la recuperació de l’activitat a la construcció després de la pandèmia. Això és degut perquè la demanda d’aquests materials és més alta que l’oferta per l’aturada de producció que hi va haver durant la pandèmia i també per conflictes com el bloqueig del canal de Suez, entre d’altres. En aquest sentit, materials com el ferro estructural, el formigó, l’alumini i la fusta han incrementat molt el seu preu i han arribat a créixer més del 50% respecte a abans de la pandèmia. També s’ha de tenir en compte l’elevat preu de la gasolina necessària per fer funcionar la gran maquinària per dur a terme les obres.
«L’obra privada està una mica més aturada per la situació general. L’obra pública és la que dona més problemes a les empreses grans», explica el president del Gremi de Constructors d’Obres de Manresa i Comarca, Josep Alias, a Regió7. «Els arquitectes i enginyers es basen en els preus de l’Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC), però són uns preus d’abans de la pandèmia que no estan gaire actualitzats. Llavors això fa que surtin pressupostos a la baixa», explica Alias, que també és responsable d’Obra Llar 2000. En aquest sentit creu que la solució hauria de passar per una actualització de preus de l’ITEC i també per part de l’administració pública. Indica que «hem de vigilar perquè tampoc se’ns dispari tot, però han de ser conscients que van amb uns preus baixos i que les empreses grans decideixen no presentar-se perquè no els surt a compte. Es troben que no es presenten empreses grans a fer obres públiques».
Un exemple d’això és l’empresa Cots i Claret. «No ens hem presentat a molts contractes públics que en altres condicions segur que ho hauríem fet», explica el seu responsable, Albert Cots. En el seu cas no han hagut de deixar cap obra a mitges perquè els clients entenen la situació i han acceptat fer una revisió a l’alça d’alguns preus. «A la pública és diferent, no ens atenen. En un concurs amb l’obra adjudicada et diuen que no poden revisar els preus. Ens fan passar per l’adreçador, perquè no actualitzen res un cop ja està adjudicat. No és qüestió d’ajudar ningú, és qüestió de ser justos», critica Cots.
A més, afirma que si no es revisen els preus dels projectes que ara aniran sortint a contractació, «s’aconsegueix que hi hagi algun constructor desesperat que s’hi presenti pel preu que sigui. Però llavors passa el que passa. Obres aturades amb un contracte adjudicat i tràmits burocràtics que compliquen més el projecte».
També ha notat el problema de l’increment de costos l’empresa de construcció Salido Carrió. «A la nostra empresa, afortunadament, hem arribat a bons acords amb tothom buscant l’equilibri per poder acabar les obres. És clau que el promotor o el client final entengui la situació. El problema és quan tu has signat un contracte que diu que allò té un preu final», explica el seu responsable, Fèlix Salido.
El manresà defensa que l’administració pública també té aspectes positius. «Hi ha fórmules de revisió de preus que són legals i que hi han estat sempre, el que passa és que feia molts anys que no s’havien de fer servir», afirma Salido.
D’altra banda, la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, que aglutina el 80% del volum d’obres públiques de Catalunya, assegura en el seu informe de l’any 2022 que, «tot i les bones expectatives, l’augment dels preus dels materials i de l’energia i una gestió ineficient i lenta dels fons europeus posen en risc el creixement potencial del sector de la construcció».
Destaquen que «la revisió extraordinària de preus adoptada per l’Estat hauria d’anar acompanyada de mecanismes d’adaptació dels preus dels projectes a la realitat del mercat en totes les obres que surtin a concurs, utilitzant les pròpies fórmules de revisió de preus que la llei ja preveu i els índexs oficials de preus dels materials que aprova periòdicament el Ministerio de Hacienda y Función Pública.
La compravenda d’habitatges a Catalunya creix el 8,5% al maig en comparació amb el 2021
El preu mitjà per metre quadrat ara se situa en 1.917 euros, el 5% més que l’any passat
La compravenda d’habitatges a Catalunya va créixer el 8,5% al maig, fins a les 9.840 operacions, segons les dades del Col·legi Notarial de Catalunya. La xifra suposa un augment respecte de l’abril, quan es van fer 9.290 operacions. Així mateix, es tracta d’un increment superior a la mitjana de compravendes de l’Estat, que van pujar el 7,3%.
El preu mitjà per metre quadrat es va situar en els 1.917 euros, el 5% més car que el mateix mes de l’any passat i, de nou, per sobre de la mitjana de l’Estat (3,8%). Ara bé, respecte de l’abril, quan el preu mitjà per metre quadrat va superar els 2.000 euros a Catalunya, la xifra suposa un descens de 107 euros i s’equipara als imports dels primers tres mesos de l’any, al voltant dels 1.900 euros.
D’altra banda, els préstecs hipotecaris per a habitatges van augmentar el 6,8% el maig en relació amb el mateix mes del 2021, fins a les 5.500 operacions. Es tracta d’una xifra més de cinc punts per sobre de la mitjana de l’Estat, que es va situar en l’1%. La quantitat mitjana de cada préstec va ser de 175.599 euros, el 3,1% més que a l’abril.
Les dades publicades dijous passat pel Col·legi Notarial també indiquen que la constitució de societats va augmentar el 2,1% interanual al maig, de manera que Catalunya es va situar entre les cinc comunitats que van experimentar un creixement en aquest camp. En concret, es van registrar un total de 1.910 societats noves.
D’altra banda, el preu de l’habitatge a la zona euro durant el primer trimestre d’aquest any va pujar el 9,8% respecte al mateix període de l’any anterior, quatre dècimes més que el quart trimestre del 2021.
A Espanya, els preus de l’habitatge van registrar un augment del 8,5%, mentre que a Alemanya van pujar fins al 12%.
