El Corre de Bou de Cardona d’ahir a la tarda va omplir els 1.500 seients de la plaça amb un ambient molt alegre i festiu, i és, de moment, el dia més participatiu d’aquesta edició: 200 entrades més que la tarda del dia anterior. Entre els dos primers dies, la xifra d’entrades venudes podria ser rècord.
La tradicional festa va començar a dos quarts de 6 de la tarda amb la sortida del primer bou i el so de la Banda de Música de Cardona. Un centenar de participants eren a l’arena agafats a les cordes que pengen, pendents d’enfilar-s’hi i esquivar l’animal. Des del balcó de l’ajuntament s’ho miraven l’alcalde, regidors, familiars, veterinaris i membres de la Creu Roja.
Després d’una mitja part de 15 minuts, l’acte va arribar al seu punt àlgid amb la tradicional cargolera, un cove de vímet on s’hi fica una persona i incita l’animal que l’envesteixi i el faci giravoltar. Ahir, els valents van ser Daniel Hormigo, el primer, i Ivan Morales, el segon. Després se’ls va fer entrega de la cargolera en petit com a record de la seva participació, moment que va ser molt aplaudit pels assistents.
L’alcalde de Cardona, Ferran Estruch, explicava que el Corre de Bou és una part «fonamental» de la festa major del poble des de fa més de 600 anys; ara, l’acte central. Tot i així, comenta que la festa ha viscut «moltes transformacions» al llarg dels anys perquè s’han anat adaptant a les lleis de protecció animal. Ara, per exemple, el bou només pot córrer durant 15 minuts i tan sols una vegada, assenyala l’alcalde, i assegura que tenen molt en compte el benestar de l’animal. El primer Corre de Bou es va celebrar l’any 1409.
Estruch apunta que enguany han tingut més afluència que mai, després de dos anys de pandèmia, on «per fi» han pogut recuperar la normalitat de l’acte i agraeix que «hagi estat tan participatiu per als cardonins i la quantitat de gent que s’hi desplaça».
Quan s’entrava a la mitja hora final, els participants es van agenollar a terra fent el petit ritual amb la mà alçada per fer la crida als últims bous, recordant crides històriques que han quedat gravades als mossos. L’activitat, que es va viure amb molta intensitat, va concloure amb una exhibició de toreig. A la festa d’ahir hi va haver envestides i rebolcades, però també va acabar sense ferits.
«No m’ho perdria mai, sigui on sigui torno a casa»
Gisela Juberó i Margot Clotet són dues participants del Corre de Bou que entren a plaça per sentir l’«adrenalina, que juga un paper molt important», i viure la festa que més estimen «ben de prop».
Expliquen que s’hi posen des dels 16 anys, ja que és l’edat mínima per entrar a la plaça, i són de les poques noies que hi participen, encara que reconeixen que «cada vegada n’hi ha més».
Juberó assenyala que «els infants d’arreu juguen a jocs com el pica-paret o l’arrencaseves, mentre que a Cardona es juga a ‘bous’». Clotet, emocionada, afegeix que «és una festa que no em perdria mai. Sigui on sigui sempre torno a casa».
