Sovint els relleus en els càrrecs són trencadors i suposen acabar amb una línia de treball per començar un nou projecte, però en el cas del Casal d’Europa del Berguedà el canvi de president es preveu d’allò més plàcid i, també, continuista, si bé amb alguns canvis per fer-la una entitat més viva.
Jaume Farguell i Eduard Barcons, president sortint i entrant d’aquesta fundació amb més de 20 anys d’història, són de dues generacions diferents però això no impedeix que tinguin una gran complicitat i respecte mutu. «Encara ens tractem de vostè», comenten.
Es van conèixer quan Barcons va fer les pràctiques del grau universitari a l’Ajuntament de Berga, i poc després Farguell el va reclutar perquè fos el seu secretari i gerent en els inicis de l’entitat. «Quan jo volia crear el Casal d’Europa i construir el Pavelló de Suècia ja parlava amb l’Eduard Barcons. Ell era la meva mà dreta», subratlla Farguell. De fet, en la signatura fundacional de l’any 2000 hi apareixen ells dos.
Ja fa uns anys que l’exalcalde de Berga buscava un substitut per l’entitat que va fundar, i en la figura d’Eduard Barcons ha trobat la «persona ideal». Fins i tot, Farguell assegura que alguns patrons del Casal ja van pensar des d’un principi amb Eduard Barcons com a principal alternativa.
«Ho accepto perquè hi ha un oferiment, i sense cap voluntat de lluïsme, sinó per sumar en el projecte», comenta Barcons, que no es veu de president sense l’ajuda del seu antecessor. «Hi ha d’haver una persona com el senyor Farguell que aporta idees i proactivitat. Els dos hem de ser ambaixadors del Casal», afirma Barcons. Farguell continuarà vinculat a l’organització com a president honorífic.
Per Barcons, que ara és director de Banca Institucional en una entitat cooperativa després d’estar dues dècades exercint de gerent primer a l’Agència de Desenvolupament i després al Consell Comarcal, el Casal d’Europa ha de guanyar múscul econòmic i social per ser útil per les administracions, entitats i el teixit empresarial berguedà, però «sense solapar-se», fa ressaltar.
En aquest sentit, l’entitat ja ha fet els primers passos, donant entrada com a patrons a l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB) i a dos ajuntaments de cada punt cardinal que acompanyen la capital i el Consell Comarcal (Gironella i Puig-reig al sud, Vilada i Borredà a l’est, Guardiola i Bagà al nord i Avià i Casserres a l’oest). «Li donem una cosa una mica renovada i ampliada i amb el seu criteri segur que li donarà una dimensió més important», apunta Farguell.
En paral·lel, el nou president considera que l’organització ha de ser «un think tank en temes que relliguen territori, competitivitat i comarca». Barcons també planteja renovar l’estratègia comunicativa, i crear aliances amb universitats i altres centres per «apropar les oportunitats que té Europa.
Dues línies de treball en que se centra a dia d’avui l’entitat són organitzar unes jornades per debatre sobre el futur de l’Eix del Llobregat com a via amb projecció europea (la coneguda com E-9), i, en segon lloc, fer d’intermediari entre els municipis que han entrat com a patrons i poblacions europees que s’albiren com a possibles agermanaments.
Per altra banda, Barcons i Farguell destaquen la singularitat del Casal d’Europa del Berguedà, com a única entitat d’àmbit comarcal amb vocació europea, i amb 20 anys de trajectòria i r»esiliència» emfatitza Barcons.
Una entitat no polititzada
Tant Farguell com Barcons reivindiquen que el Casal d’Europa ha de continuar sent una organització allunyada dels partits polítiques i de les ideologies. En aquest sentit, Farguell destaca que durant molts anys havia comptat amb el socialista Joan Roma com a vicepresident, tot i que «a vegades em portava problemes amb la gent de Convergència».
De fet, amb l’entrada de nous ajuntaments com a patrons, a dins l’entitat hi haurà pràcticament representades totes les sensibilitats polítiques de la comarca. «Sempre s’ha fet tot amb consens, amb gent de diferents partits», ressalta Farguell.
Un setembre intens
El relleu en la presidència del Casal es farà afectiu al setembre, quan Barcons presentarà el nou pla d’acció de l’entitat. A més, el mateix mes hi haurà la celebració del Dia d’Europa, que enguany comptarà amb Alemanya com a país convidat. Farguell assegura que la seva voluntat és que aquest acte ja estigui encapçalat pel president entrant.
