Ser família d’acollida els dona l’oportunitat d’estimar, educar i donar seguretat a un infant que ho necessita, fent les funcions que temporalment no pot fer la família d’origen. És un gest altruista que va cridar l’atenció als berguedans Josep Xoy i Tona Soler ara fa nou anys. El 2013 es van interessar per la campanya d’acolliments familiars de Creu Roja i des de llavors han tingut sis nadons a casa, en períodes d’entre deu i quinze mesos.
Josep Xoy i Tona Soler han fet el paper de pares d’infants que, per circumstàncies adverses, no poden viure temporalment dins del seu nucli familiar d’origen. Han compaginat aquesta vessant solidària amb la tasca d’avis dels seus nets i amb les seves feines (ell -qui va ser alcalde de Berga per un breu període de temps l’any 2007- és arquitecte, i ella ja està jubilada com a treballadora familiar i de l’oficina d’atenció al ciutadà de l’Ajuntament de Berga). Actualment han fet un parèntesi però no tanquen la porta a més acolliments: «Hem anat repetint, i la voluntat és tornar-hi, perquè és una satisfacció molt gran veure que fas un bé necessari. La dedicació val la pena».
Amb la bona predisposició no n’hi ha prou. És important que les famílies tinguin una gran capacitat d’atenció i dedicació al menor, al marge d’altres criteris que valoren els professionals per decidir si aquell nucli és l’adequat per acollir: estabilitat emocional, recursos educatius, mitjans de vida suficients i capacitat d’acceptar l’entorn del nen, ja que sempre que és possible la família d’origen manté visites amb l’infant, supervisades per professionals.
Josep Xoy i Tona Soler han demostrat que estan disposats a estimar, comprendre, atendre i dedicar-se a un infant. I sobretot, tenen clar que la finalitat d’aquest procés és que sigui un hola i un adéu, ja que és temporal. Tot i això reconeixen que «és molt dur deixar a un infant de mesos que has criat i li has agafat estimació». Per això, nou anys després de la primera acollida, encara mantenen relacions estretes amb alguns dels menors.
En el seu cas, sempre han fet acolliments d’urgència i diagnòstic. S’han fet càrrec de nadons acabats de néixer, de qui no es podia fer càrrec la mare. A partir d’aquí, la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) valora la situació de l’infant i l’evolució de la seva família i, s’estableix quina és l’opció més adient: la reintegració de la criatura a la seva família d’origen o família extensa, l’acolliment de llarga durada o l’adopció de l’infant per part d’una família adoptiva.
Creu Roja estrena divendres a Berga una exposició sobre els acolliments
Berga estrena divendres una exposició de Creu Roja sobre els acolliments familiars, feta amb imatges i muntatge de Josep Xoy, gran aficionat a la fotografia. Es podrà veure fins al 19 de novembre a la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet. Després, serà una mostra itinerant que s’exposarà en diferents ciutats catalanes.
La inauguració a Berga es farà divendres, 4 de novembre, a les 7 de la tarda en un acte en què intervindran Josep Xoy i Tona Soler per explicar la seva experiència com a família acollidora.
El disseny de l’exposició s’estructura amb cinc paraigües, un per a cada tipus d’acolliment: l’acolliment d’urgència i diagnòstic, l’acolliment simple o curta durada, el de llarga durada o permanent, l’acolliment especialitzat en Unitat Convencional d’Acció Educativa (UCAE), i el programa d’estada de caps de setmana i vacances. Sota de cada paraigües hi pengen cinc fotografies fetes per Josep Xoy per explicar cada modalitat.
Per què una paraigües? «És un element que tots tenim a casa i que ens protegeix quan plou, evita que ens mullem. No és aquest l’objectiu de l’acolliment familiar?» planteja Xoy. I un fil vermell uneix els paraigües, representant el vincle i la voluntat de donar continuïtat i estabilitat emocional a l’infant acollit.
