Descripció del Fredolic

· Barret cònic de jove, després aplanat i ondulat, de 3 a 9 cm de diàmetre, de color variable entre gris clar a gairebé negre.

· Peu cilíndric, fibrós i fràgil, d'entre 3 i 6 cm d'alçada, de color blanquinós o gris clar. · Carn blanca prima i trencadissa, d’olor i gust poc apreciables.

· Làmines fràgils, amples i separades, de color grisenc.

Dades d'interès del Fredolic

Altres noms: negret, brunet, freduluc.

Família: tricolomatàcies.

Coneixement: bolet molt conegut i buscat a les nostres contrades, tant a la Catalunya central com al Pirineu.

Hàbitat: vora les pinedes, rarament en altres coníferes, té preferència pels sòls calcaris.

Època de l’any: surt a la tardor, fins a les primeres glaçades fortes. En anys temperats pot arribar a créixer fins al mes de febrer.

Valor culinari: excel·lent comestible i de gran tradició a la cuina catalana, molt utilitzat per a sopes, remenats i truites.

Comercialització: en podem trobar de fresc durant la temporada. També en conserva tot l’any, però atenció, la majoria de marques que en comercialitzen, per no dir totes, utilitzen altres espècies per omplir els pots.

Altres espècies: cal anar amb compte amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), bolet molt tòxic, que es diferencia perquè té el barret escamós i és més molsut i gros que el fredolic (Tricholoma terreum).

Rovellons i fredolics creant una bella imatge i esperant la seva captura

On trobar Fredolics

Les pinedes calcícoles són el seu hàbit natural. Si el temps meteorològic acompanya, és força abundant ben entrada la tardor en una bona part de Catalunya. Aquesta espècie té una certa predilecció per les zones esclarissades i els boscos relativament joves. Tot i que no ens serà difícil collir-ne en boscos de pi blanc, és a les forests de pinasses i pi roig on creix de forma més abundant. Per tant, els hàbitats idonis per anar a caçar fredolics els trobem al centre i al sud de les comarques de l’Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Solsonès, Berguedà i Ripollès, i també en una bona part de les zones forestals del Pallars Jussà, Lluçanès, Moianès i les serres tar- ragonines de Pra- des i els Ports.