Segueix-nos a les xarxes socials:

Vilagrà i Aragonès amb alguns dels alcaldes dels municipis que formaran la mancomunitat transitòriaArnau Valverde

La mancomunitat encarregada de fer el trànsit cap al Lluçanès tindrà un milió d’euros en 4 anys

Fins després de les eleccions no es començarà a configurar la gestió de la nova comarca | La incògnita sobre el futur dels municipis que han quedat fora deixa en l’aire el paper de l’actual consorci

A falta que surti publicat al DOGC, el Lluçanès ja és una comarca. Tot i això, el canvi efectiu no es fa d’un dia per l’altre i per aquest motiu es crearà una mancomunitat transitòria que s’encarregarà de gestionar el canvi territorial en els propers quatre anys. La Generalitat destinarà un milió d’euros en quatre anys a aquest ens, segons va explicar ahir l’actual president del Consorci del Lluçanès, Marc Sucarrats, a Regió7.

Actualment existeix un consorci que engloba els 13 municipis considerats en el marc territorial del Lluçanès i que té l’objectiu d’invertir eficientment els recursos que obtenen i millorar els serveis als ajuntaments i a la ciutadania. Tot i això, el funcionament d’aquesta entitat supramunicipal pot quedar afectat per la creació de la mancomunitat transitòria que funcionarà en els propers 4 anys. El primer escull és que de moment a la mancomunitat es preveu que hi hagi els 9 municipis del Lluçanès i en queden fora els que no han volgut integrar-se a la nova comarca. Tot i això, els representants del Lluçanès confien en que durant el proper mandat s’acabin sumant a la comarca i, per tant, acabin formant part de la mancomunitat per tal de poder gestionar els recursos directament des d’allà. Sobre qui prendrà les decisions a nivell polític, Sucarrats va assegurar que s’haurà de definir després de les properes eleccions.

El primer Consell Comarcal, per al 2027

En tot cas, tot el procediment es posarà en marxa a partir de les eleccions municipals. Un cop quedin clars els nous alcaldes de tots els municipis del Lluçanès, hi haurà temps fins el 31 de desembre de 2023 per crear la mancomunitat transitòria. De moment es preveu que en formin part 9 municipis però la voluntat és que se’n sumin més. No serà fins el 2027, després de les properes eleccions municipals, quan es crearà el primer Consell Comarcal del Lluçanès. Fins que no passi això, els municipis del Lluçanès continuaran rebent els serveis que se’ls presten actualment des dels seus consells actuals.

En aquell moment es crearà una mancomunitat amb els municipis que vulguin formar part de la nova comarca, a través de la qual es gestionarà aquest canvi territorial fins el 2027, quan després de les properes eleccions ja es formarà un Consell Comarcal. Això implica que els municipis del Lluçanès continuaran rebent els serveis que se’ls presten actualment des dels seus consells actuals.

La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va explicar que s’ha apostat per fer la mancomunitat transitòria per diverses raons. En primer lloc, perquè el Govern de la Generalitat va parlar amb les alcaldies i es va acordar que era una mesura adequada per constituir un Consell Comarcal amb plenes garanties. També es va decidir fer-ho d’aquesta manera «pels aprenentatges que hem tingut de la darrera comarca que es va constituir i dels entrebancs que va tenir en el seu moment la seva constitució, referint-se a la comarca del Moianès que es va crear l’any 2015. Ara caldrà també canviar la llei de vegueries per tal d’incorporar el Lluçanès a la vegueria de la Catalunya Central. La nova llei defineix el Lluçanès com un espai geogràfic natural de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, que comprèn territoris de les comarques del Bages, del Berguedà i d’Osona. La capital de la nova comarca serà el Prats de Lluçanès, i allà serà on hi haurà la seu oficial dels òrgans de govern. Si finalment Sant Feliu Sasserra no abandona el projecte ni s’hi suma cap altre municipi, la comarca actualment tindria una població de 6.197 habitants i una superfície de 248,8 quilòmetres quadrats. Després de la creació de les comarques del Moianès i el Lluçanès en menys de 10 anys, altres territoris podrien animar-se a constituir-se en una nova comarca. Un exemple és l’Alta Segarra. De fet, Calaf ja va fer a finals de març el primer par per sol·licitar la creació de la comarca.

Imatge de la consulta realitzada l’any 2015 al Lluçanès

La llei dona resposta a una reivindicació històrica engegada fa més de dues dècades

La signatura de la llei de constitució del Lluçanès com a nova comarca es va dur a terme al mateix lloc on, el 2002, es va signar un manifest unitari a favor de la creació de la comarca. Ja el 2001 s’havia creat el Consorci del Lluçanès per obtenir més recursos. El 2008, també al monestir de Lluçà, es va presentar un informe de viabilitat de la creació de la comarca, ratificat en aquells moments per 12 municipis. Però el punt clau va ser el 2015, quan es va fer una consulta al territori que va acabar amb el 71% dels vots a favor de crear el Lluçanès però amb la galleda d’aigua freda de que en conc municipis va guanyar el no. En tot cas, ara s’ha posat punt i final a una reivindicació històrica.

Registra't i no et perdis aquesta notícia!

Ajuda'ns a adaptar més el contingut a tu i aprofita els avantatges dels nostres usuaris registrats.

REGISTRA'T GRATIS

Si ja estàs registrat clica aquí.